Llegeixo que Només un veritable dèbil és capaç de tenir veritable valor, i penso doncs, que cal aprendre a ser dèbil perquè el valor que em puc creure que tinc, no deu ser tant veritable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
5 comentaris:
Bé, això sempre i quan estiguem d'acord amb la frase, no? Potser n'ha de tenir més, de valor, però no s'ha de menystenir el valor dels altres.
i com sabem si som veritables débils i com tenir veritable valor? em considero molt débil però això del veritable valor?no el veig gaire.
si et sents valerós, segur que és veritable.
I qui no és un veritable dèbil, en un aspoecte o altre de la seva vida? Crec que tots tenim els nostres punts febles, per tant tots necessitem tenir valor, veritable valor... no?
Ho havia sentit a dir, això. El valent de debò és qui és capaç de superar les seves pors. Per això, la gent que no té por de res, no pot ser valenta.
...!
Caram... complicada la frase... i qui no hi ha forma de que trobi el valor?
Publica un comentari a l'entrada