dijous, 4 d’octubre de 2007

a la dutxa

Quin plaer, llevar-se ben d'hora, a les sis del matí per exemple, i anar directe cap a la dutxa, ha de ser un dutxa que tingui un tamboret, ens hi seiem i obrim l'aixeta. La posició és la següent: el colzes per sobre del genolls amb les mans com si ens aguantéssim les orelles, com si estiguéssim estudiant. El cap caigut i l'aigua a pressió que pica contra el cap, les cervicals i les espatlles, els ulls tancats.... és com si estiguessis de nou a la panxa de la mare.

I em vé al cap un vers de Carles Riba:

On tornem,
que no fos naixença?
Vivim de mort,
i no ens és grat;
morim d'amor
i no s'hi pensa.