Ves al contingut principal

amor destructiu o present

Hi ha vegades que comencem enganyant i ens acabem enamorant, i d'altres en que ens comencem enamorant i ens acabem enganyant. I dit així sembla fàcil poder distingir quan passa una cosa o quan passa l'altre. Però no ho és, ho descobrim al final. No sé qui va dir, que vivim en la il·lusió i morim en la fascinació, i l'amor foll com diria en Ramón Llull, em sembla que és una forma de fascinació que ens mata. El present quasi que no existeix, tot és enfocat vers el futur que sempre esperem, i ja podem esperar sentats.

Comentaris

Carme Fortià ha dit…
Bonic però dur... a vegades les coses no són ni blanques ni negres, els colors ens donen vida!
Nuri ha dit…
I hi ha vegades que ens enganyem perquè creiem que ens enamorem d'algú, quan en realitat només estem enamorats de nosaltres mateixos.
estrip ha dit…
i quan t'acostumes als colors, arriben els dies que els trobes a faltar. Però si, tens raó Carme.

Nuri, no sé si em tornaré a enamorar, ni de mi mateix.
Rak ha dit…
A vegades em costa trobar la relació entre amor i enamorament.
Jo sento un gran amor pel meu company, pel meu fill, pel meu germà, pel meu pare, fins i tot per algun amic o amiga.
Però només una vegada he sentit la força de l'enamorament. Aquella que et despista, t'absorveix, t'allunya de la realitat i et fa viure en un món d'ideals.
Avui, en canvi sento per aquell qui em va enamorar un amor real que ha de lluitar contra el record de l'enamorament per a seguir caminant al costat de qui més estimo.
Amor incondicional? Potser si, potser no, però en tot cas real, molt real. I així mateix lluitat, treballat, i per tant...desitjat.

Alerta, a vegades quan s'acaba l'enamorament, no reconeixem l'amor.
Putas y Princesas ha dit…
La majoria de vegades tot es queda en "ens hem estat enganyant". Les ganes de trobar l'amor són molt grans que les possibilitats de reals de trobar-lo, pero això sovint necessitem recórrer a l'engany.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…