Vaig anar a casa d'ella a veure una pel•lícula, quasi era mitja nit quan hi vaig arribar, jo ja sabia què hi anava a fer i ella també sabia perquè m'havia convidat. Però vam mirar una pel•lícula asseguts a terra sobre els coixins. Ens miràvem amb segones intencions, ens movíem amb segones intencions i teníem un ull a la televisió i un altra sobre el coixí. Cada vegada més a prop aprofitant que els coixins relliscaven, però cada vegada menys disposat a continuar amb la mentida. Quasi decidit a aixecar-me i marxar, sense esperar a estar tots dos sobre el mateix coixí. La pel•lícula ja ratllava el final i sense voler vaig començar a mentir, ella em va escoltar. La mateixa saliva, les mateixes palpitacions i el mateix alè. Tot es va decidir en un segon i la televisió va acabar fent neu.
Uns dies més tard i amb un acte de sinceritat, li vaig voler dir que no volia fer més petons amb els ulls oberts perquè no m'agradava mentir, i recordaré sempre aquesta frase "també em deixo besar per qui em sap mentir", però era mentida, només em volia tenir una vegada més.
2 comentaris:
De vegades s'ha de mentir...
Boníssim!!
A vegades som tan hedonistes que necessitem la mentida de l'altre, encara que només sigui per aconseguir "una vegada més", i el pitjor és que sabem que és mentida...
Publica un comentari a l'entrada