dimecres, 28 de novembre de 2007

amb el cap cot

El noi que caminava amb el cap cot pensant perquè sempre tria a les noies de les quals ja sap que no s’hi entendrà, que s’hi discutirà, està cansat de sempre el mateix. Ara que ha conegut a una noia amb un caràcter que li ve perfecte, que s’hi acobla de meravella, no li bull la sang ni ha perdut la gana. Sí, té moltes ganes de veure-la i conèixer els seu interior i de tenir coses per compartir, però li manca la passió. El noi que caminava amb el cap cot pensant, té por de la rutina per això quan va poder fer-li un petó no li va fer.

Avui me l’he trobat i quasi que topem, caminava amb el cap cot i m’ho ha explicat sense aixecar el cap. Creu que se l’ha deixat perdre, i ella fruit d’aquesta fredor l’està oblidant. L’està oblidant perquè ha conegut a un d’aquells nois que sap que no li convé però que la fan vibrar, la fan patir i la fan plorar. I malauradament o no, ella encara no camina amb el cap cot pensant que aquest tipus de nois no li convenen.

5 comentaris:

Nuri ha dit...

La que té tendència a anar amb nois que "no li convenen" sempre ho farà, és una tendència inherent a les persones... (això mateix va pels homes que van amb "femmes fatals"). Hi ha qui prefereix una vida d'alt i baixos però on els "alts" siguin molt intensos, irrepetibles, que no pas una vida més estable però no tan intensa, del "anar fent". I tu què prefereixes, Estrip?

e ha dit...

M'encanta!!

Però em sembla que volies dir no li "bull" la sang...

Una abraçada.

estrip ha dit...

Gràcies e!
però era un "bull" amb el cap cot.

Striper ha dit...

Res d'enar amb el cap cot, amunt els caps.

Cris ha dit...

A vegades fem coses sense sentit i deixem prerdre oportunitats i persones perque no ens valorem el suficient, per pors o per atraccions instantànees que no ens porten enlloc. Gran texte. Muaks