Escriure és el refugi de les paraules que no t'he dit, de les carícies que no t'he fet i del petó que m'he amagat. Escriure és el refugi de les pors que vindran si comparteixo els meus sentiments. Però no vull, no vull que escriure sigui un refugi, vull que el refugi siguis tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre: Cançó de bressol Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als ...
-
Estimat Sol, abans que tornis, vull que sàpigues que no t'esperaré més, tant si vens com si no vens, jo me n'aniré, tu t'ho haur...
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q...
5 comentaris:
Molt maco!!!!! Però de vegades només podem fer que escriure per expressar tot allò que no succeeix a la vida. Petonets!
Precios pero a vegades també val escriura.
Una reflexió contundent i tendra, estrip.
Segueixo seguint-te,
e:)
maco no, preciós tampoc, a mi em sembla trist. Contundent si, i tendre potser també. en fi, massa vegades veritat.
Hi ha qui es refugia en les persones, hi ha qui ho fa en l'escriptura, hi ha qui ho fa en una ampolla de vi...
Publica un comentari a l'entrada