Última estrofa del vers de Pessoa, AUTOPISCOGRAFIA.
"I així per la vida roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament."
A vegades un vers va bé per omlenar un buit, o un cor, o una ment...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
1 comentari:
un vers va bér per comprendre un sentiment, o una sensació. Bon vers, ben escollit
Publica un comentari a l'entrada