El nou no es tant nou com sembla, els cabells blancs el delaten, les formes se li comencen a insinuar, li agrada manar amb imperatiu, com es feia abans. Ja comença a tenir desavinences per culpa de les seves formes, potser no sap que ell és el nou, encara que mani més.Li haurien de fer un curset per aprendre a parlar en condicional i interrogatiu. Ni la seva alçada impressiona ni el seu to de veu de curset tampoc. Per tothom és difícil ser nou, ho sabem, i els canvis costen, també ho sabem, però a les persones se'ls ha de seduir i guanyar no pas posseir. Sinó tots hi sortiran perdent i qui sap si ell serà el que més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada