Tinc un cim molt especial per coronar a partir de demà.
I no es pot descriure, però el puc representar, amb el seu color i la seva ombra.
I només faig que repetir-me: te'n en sortiràs, te'n en sortiràs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
10 comentaris:
Te'n sortiràs...
I si no hi arribes, hauràs fet el camí, de pujada i a peu.
Viciats! ;)
anims i a per el cim!
...i te'n vas sortir.
un objectiu més al sac !
a per el següent.... que ha començat avui i acabarà per Nadal.
(el cim de la foto és una metàfora)
Faras el cim, ja ho veuras.
Ui! No havia entès la "imatge". Ben trobada! M'agrada més així: l'esforç físic, em fa patir i no el practico. L'"intel·lectual" el comparteixo i em diverteix.
I ara em diràs que tampoc es tracta d'aquest tipus de cim?
magrada el teu optimisme. quan algú vol aconseguir una cosa, quan algú té un somni i el desitja amb totes les seves forces, el món sencer conspira perquè es fagi realitat (Coelho). petons de princesa
La veritat és que tot això anima bastant.... i escriure distreu les traicions del cervell.
Les traicions del cervell... les traicions de les persones i les de la vida. Llegir-te també em fa distreure de tot això. Petons
Publica un comentari a l'entrada