Vam jugar
a mirar-nos els ulls
i aguantar-nos el riure,
però tots dos vam perdre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre: Cançó de bressol Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als ...
-
Estimat Sol, abans que tornis, vull que sàpigues que no t'esperaré més, tant si vens com si no vens, jo me n'aniré, tu t'ho haur...
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q...
3 comentaris:
Si tot va acabar amb un peto tots dos veu guanyar.
Preciós moment... la llibertat del riure...
Sembla estrany, que perdessim vol dir que ningú va somriure. Això és aquest perdre que he escrit, però el joc el vam guanyar.
Aquest és doble sentit, d'un joc que s'assebla molt a la vida.
Publica un comentari a l'entrada