Vam jugar
a mirar-nos els ulls
i aguantar-nos el riure,
però tots dos vam perdre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q...
-
Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:
-
Sempre que s’enfila un camí, el ritme cardíac s’accelera, et canses i te n’adones d’un cansament exageradament. Penses que si acabes de come...
3 comentaris:
Si tot va acabar amb un peto tots dos veu guanyar.
Preciós moment... la llibertat del riure...
Sembla estrany, que perdessim vol dir que ningú va somriure. Això és aquest perdre que he escrit, però el joc el vam guanyar.
Aquest és doble sentit, d'un joc que s'assebla molt a la vida.
Publica un comentari a l'entrada