Quan no hi han paraules per descriure el que se sent, ni històries per dotar de metàfores la vida, cal agafar les paraules d'un altre.
Avui aquest altre és el Baró Rampant, d'Italo Calvino.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
3 comentaris:
Totes las situacions que podem viure d'altres ja las han viscut per que no apofritarles.
A vegades cal agafar-les de l'ampolla de vi; altres vegades, de la desesperança; d'altres vegades, de la inspiració que et provoca una ratlla de neu abans d'anar a dormir.
Nuri, podríem posar l'ampolla de vi en un museu, i anar-la a veure quan fos necessari.
striper, i tant, com del porc d'una bona història tot s'aprofita.
Publica un comentari a l'entrada