Quan no hi han paraules per descriure el que se sent, ni històries per dotar de metàfores la vida, cal agafar les paraules d'un altre.
Avui aquest altre és el Baró Rampant, d'Italo Calvino.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
-
Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre: Cançó de bressol Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als ...
3 comentaris:
Totes las situacions que podem viure d'altres ja las han viscut per que no apofritarles.
A vegades cal agafar-les de l'ampolla de vi; altres vegades, de la desesperança; d'altres vegades, de la inspiració que et provoca una ratlla de neu abans d'anar a dormir.
Nuri, podríem posar l'ampolla de vi en un museu, i anar-la a veure quan fos necessari.
striper, i tant, com del porc d'una bona història tot s'aprofita.
Publica un comentari a l'entrada