Ves al contingut principal

combat

Lligat el cinturó amb delicadesa com si aquí comences tot, es dirigeix descalç, on es concentra tothom, fa la salutació de respecte i d’educació pertinents, i es posa a escalfar, sobretot la zona dels abductors i els genolls que és on arrossega molèsties últimament. Tots els moviments ben conscients, com si fossin els últims que fa. A la panxa aguanta els nervis, fins i tot quan criden el seu nom.

El fan entrar, saluda i comença la lluita. A les venes ja hi corre més adrenalina que sang, i la respiració és més ràpida i més sonora que mai, i encara més, per culpa del protector bucal que estrena el qual no s’ha ajustat bé. Sap que ha d’esperar i estudiar, controlar la respiració i no pensar en res. De sobte ha d’esquivar un cop de peu que li anava a l’orella dreta seguit d’un altre que anava a l’esquerra. Se n’adona de la velocitat del contrari i continua a la defensiva, amaga un cop de puny amb la dreta i tot seguit ha d’esquivar un contraatac que quasi li enganxa a la boca del estómac. Torna a la defensiva i esquiva dos cops de peu més i mentre l’adversari encara està posant el peu a terra li enganxa l’altre de tal manera que el desequilibra el fa caure a terra i li marca un cop a la galta esquerra que li val un punt.

El combat es reinicia i encara cofoi per el punt aconseguit, l’altre li torna a enviar una cop de peu, aquest cop directe a l’estómac, que el fa caure a terra i que li suposa un punt en contra. Aquest cop li han fet sortir els nervis que li quedaven, s’enfada com mai s’havia enfadat per haver-se descuidat i això mateix li diu al seu enemic amb una mirada enrogida i ben dirigida que si també les puntuessin aquesta bé valdria tot el combat.

I tornem-hi, els dos saltant i esquivant-se cops mútuament durant uns segons que semblen hores, aleshores l’àrbitre senyala que falten trenta segons per acabar, i mentre veu que l’altre es despista amb el so del xiulet, li engalta i torna un cop de peu a l’alçada del pit que l’envia tres metres enrera just al límit de la zona reglamentaria. L’altre es queda a terra que no es mou, amb la mà al pit i respirant profundament, per un moment creu que s’ha passat i que el desqualificaran, però al noi que és a terra abatut li demanen si es troba bé, per si ha d’entrar el metge, però s’aixeca i fa que sí amb el cap, es troba bé. El combat s’ha aturat i el jutge principal aixeca el braç i marca un punt més.

Queden només vuit segons i només ha d’esperar, no es pot descuidar com abans, que rebre un cop és qüestió d’un parell de segons, així que quan es torna a iniciar fa veure que va al atac, però després és fa enrera i guanya uns segons, l’altre però ve com una moto a la cerca de l’empat però decideix sortir-se dels límits expressament. Falten tres segons, li marquen una amonestació i si ho torna a fer li trauran un punt.

Hi tornen, dos, un s’ha acabat. Ha guanyat, és saluden, és donen la mà, saluden als jutges i tornem-hi, el combat no s’ha acabat, no ha d'abaixar la guàrdia, demà a la feina serà pitjor, aquella reunió, aquell informe, aquella cadira...

Comentaris

Nuri ha dit…
El curro acostuma a ser un combat diari, la diferencia està en que sempre acaba guanyant el patró.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…