Ves al contingut principal

reflex

M’he llevat com sempre, un dia qualsevol, he esmorzat, he fet la maleta amb tots els documents i la poma que em menjaré a mig matí. He sortit de casa per les escales i he arribat al carrer. Vaig caminant al despatx i em trobo pel camí amb la gent de sempre que saludo com sempre, ningú es estrany i tot és normal fins que passo per davant d’un aparador de roba en el qual m’aturo perquè veig una figura nua, no és un maniquí perquè es mou, és un cos masculí que reconec de seguida, és un reflex. Aparto els ulls del aparador i miro cap avall, cap a mi, no porto roba, estic despullat. No ho entenc, les persones amb qui m’he trobat no m’han dit res i han actuat com si no passes res. Ara però és diferent, la por m’envaeix, la vergonya que algú em vegi em mata. Començo a córrer cap a casa i em vaig amagant de portal en portal, com puc poso la maleta ara davant ara darrera, i continuo corrent apunt de fer un rècord mundial. No me n’adono si em miren o no, només em preocupa arribar a casa el més aviat possible, però el carrer per on vaig es més llarg que abans, no veig el final i continuo corrents. Estic desesperat, avergonyit i despullat i continuo corrents. Fins que per sort, el camió de les escombraries m’ha despertat. Són dos quarts de quatre de la matinada i em comença a preocupar que somií tantes vegades que vaig despullat a tot arreu. Potser a partir d’ara per dormir em posaré alguna cosa.

Comentaris

XeXu ha dit…
Diuen que això és un somni molt comú, crec que si busques algun llibre en podràs trobar alguna interpretació més o menys fidedigna. Jo no recordo haver-ho somniat mai, però és que dormo tan poc que no recordo mai el que somnio.
meta-dona ha dit…
Somiar té molta relació amb les experiències viscudes i amb la part més íntima del nostre ordenador central: el cervell. Són analitzables no només les situacions que somiem sinó les sensacions que tenim mentres experimentem el somni. No t'analitzaré a tu, estrip, però en tinc prou amb llegir el teu somni com per saber una mica més de tu.
Xexu, tens raó, no pots recordar què has somiat pq segurament et despertes en una fase anterior a la que ens permet divagar i treure'n conclusions dels nostres propis deliris onírics. MOLT BON DIA A TOTHOM!!!!!! Me'n vaig a fer un cafetó. MUAK
estrip ha dit…
XeXu, això de les interpretacions fa por, millor deixar el somni tal com és.

Ostres, meta-dona, gràcies per no analitzar-me, suposo que el bloc és una mica de mi, no només aquest somni o post.

salut!
Nuri ha dit…
Sempre he sentit a dir que aquest somni denota inseguretat personal davant la societat.

El nudisme, una bona opció de vida!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...