Avui mentre esperava a que la maria-lluisa, la camamilla i til•la és deixessin els seus aromes i propietats barrejades amb l’aigua, he vist el desig. He vist que el desig és com posar la infusió a punt, et pot agradar més o menys carregada, i la deixes més o menys minuts. Però dues coses són certes, si esperes poc, allà només hi haurà una aigua de color molt pàl•lid i si esperes massa potser si que tindrà un color molt maco i un sabor fort, però moltes de les coses de les quals em vull alimentar a través d’aquesta infusió s’hauran evaporat. Així que la infusió al seu punt, com el desig.dilluns, 4 de febrer del 2008
infusió de desig
Avui mentre esperava a que la maria-lluisa, la camamilla i til•la és deixessin els seus aromes i propietats barrejades amb l’aigua, he vist el desig. He vist que el desig és com posar la infusió a punt, et pot agradar més o menys carregada, i la deixes més o menys minuts. Però dues coses són certes, si esperes poc, allà només hi haurà una aigua de color molt pàl•lid i si esperes massa potser si que tindrà un color molt maco i un sabor fort, però moltes de les coses de les quals em vull alimentar a través d’aquesta infusió s’hauran evaporat. Així que la infusió al seu punt, com el desig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
6 comentaris:
El desig, estimat estrip, no el pots preveure de cap manera. Fins i tot, com menys el desitgis, més desig es tornarà, perquè és quelcom incontrolable, que et fa bullir per dins, que t'empeny amb l'altre i en contra seu... és això, desig en estat pur. Les sangs converteixen el seu ritme en un tempo vertiginós, les teves parts més íntimes et demanen més, i més i més... uahhhhhh, desig!!
Ostres noi, les teves metàfores són l'hòstia! D'on les treus aquestes similituds? Per que mai se m'acudeixen coses tan poètiques?
Bona metàfora de nou!
També si esperes massa, a part d'evaporar-se l'essencial, es refreda. clar que també hi ha qui agafa glaçons i es pren les infusions gelades...
Una gran metàfora del desig!! Un post genial, de veritat... molt poètic. Quan em vas dir que escriuries sobre el desig no m'imaginava que ho fessis d'aquesta manera, m'ha agradat moltíssim!
M'agrada llegir la descripció de l'estrip en el seu intent de "descric-pció"...
meta-dona, jo crec que el desig es pot controlar, tots els desigs, i a més potser es pot gaudir més si es controla. Ara també pots decidir tenir quan vols que sigui incontrolable. Aquí està la gràcia potser.
XeXu, va ser l'efecte de les herbes aquestes, segons deia l'etiqueta, era camamilla, til·la i maria-lluisa. No sé si es poden barrejar?
I Nuri, molt bona, freda i tot, i amb gel, però primer s'ha d'escalfar al seu punt.
Iruna, m'alegro haver-te sorprès.
Publica un comentari a l'entrada