Ves al contingut principal

llàgrima

La vida és una llàgrima que mulla i resseca la parpella, que regalima per la galta acariciant un llavi, que salta vertiginosament des de la barbeta fins a un pit i continua el seu camí, deixant un traça humida que provoca calfreds quan l’alè hi toca. Una llàgrima que camina fins fer encongir el melic a resultes de les pessigolles i que es confon i es fon alhora, amb un crit, que neix de les estranyes del dolor i del plaer.

Una llàgrima també és menuda:

Comentaris

XeXu ha dit…
Potser la similitud està amb que la vida també cau, o decau, i va tocant-ho tot al seu pas.
e ha dit…
Per què sempre que acabo de llegir els teus escrits, em dic: Carai!
Pessigolles,
e.
estrip ha dit…
no home no, la vida no cau ni decau. es fon en un crit de plaer.

e, que tens pessigolles ? una paraula molt agradable eh!

us desitjo que us facin moltes pessigolles.

Salut!
elur ha dit…
preciós estrip... una manera molt bonica de veure-ho.

:*)
josomid ha dit…
Ara reivindic la meva identitat. Quan la tengui, començaré a reivindicar els meus sentiments.
labruixoleta ha dit…
hola estrip, és el primer dia que entro al teu blog i tot i que volia deixar alguna paraula al primer post que he llegit (el del 18/03), no he pogut parar de llegir i he arribat fins aquí.

Potser aquest comentari no el llegeixes mai, però mira, de sobte la "llàgrima" m'ha fet pensar en una llàgrima que una nit em va despertar.

Era la nit abans d'una inauguració, tb al febrer, i jo tenia tantes coses al cap que no havia tingut temps de pensar en algú que no podia venir a la festa.

Però dormint es veu que sí que hi vaig pensar, i una llàgrima em va lliscar per la galta fins posar-se dins l'orella i això em va despertar. Com si em volgués fer recordar, així fluixet, a cau d'orella...

M'agrada el teu blog, em sembla que segueixo llegint una estona més. Pq ara de sobte m'he posat trista i segur que uns posts més i ja somric. :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…