Ves al contingut principal

te de mango

Quan no tens problemes de feina, o bé el problema és que no tens feina, pots passejar tranquil•lament per la ciutat sense preses. Arribes, aparques al cotxe una mica lluny del centre per no tenir problemes d’espai i camines una mica. Pel camí vas decidint en quina cafeteria et pararàs a prendre el cafè i a llegir el diari. No saps perquè acabes a la mateixa de sempre. Fa fred, i les defenses avui no estan molt treballadores així que per recuperar millor l’ànim decideixes prendre una infusió. Ara a tot arreu hi cartes d’infusions i tes. Et demanes un te de mango, potser ja l’has provat en una altra ocasió però ara et fa l’efecte que no i et fa mandra posar-te a recordar si ja l’has provat o no. Quan te’l porten, de seguida sens l’olor i penses que has triat bé, i amb calma te’l prens, llegint les notícies. No saps perquè però t’atures en una notícia que un altra dia no li haguessis fet cas. És veu que uns capellans enceten una campanya per que els joves deixin d’enviar 3 missatges al dia per dedicar-los a beneficència i amb els càlculs que ells han fet, això significa 24 euros per cada un que ho segueixi al més, no està malament. Ho trobes molt bé. Acabes el te i tens ganes de passar per la llibreria. Aquella de sota les voltes que fa un temps el bisbat volia recuperar i tancar, però que al final per la pressió popular van poder salvar. Hi entro amb molt de gust, i després d’una estona de remenar i remenar em decideixo i em quedo amb un llibre de butxaca que em costa 6,60 euros i que es diu “La febre del cim” d’en Jon Krakauer, el qual explica una tragèdia al Everest l’any 1996, el mateix any que l’Araceli Segarra va gravar allà mateix amb una altra expedició un pel•lícula per els cines Imax. I també el mateix any que el PP va guanyar les eleccions a Espanya. Ah! i l’any que va néixer la ovella Dolly.

Quantes coses s’aprenen un tarda sense feina i amb un te de mango.

Comentaris

Nuri ha dit…
Es fantàstic això de poder passejar tranquilament pel barri vell de la ciutat, les coses es veuen d'una altra manera, fins i tot sembla que la gent sigui diferent i tot.

I tornes a casa amb aquesta calma, amb aquesta energia renovada, i amb la sensacio d'haver apres algo m´´es que potser no et seràs vital (segur que no ho serà, vaja), però que hauràs omplert una tarda maca de la teva vida.
estrip ha dit…
com es nota que els teus passeigs són ben aprofitats.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...