dimarts, 12 de febrer de 2008

te de mango

Quan no tens problemes de feina, o bé el problema és que no tens feina, pots passejar tranquil•lament per la ciutat sense preses. Arribes, aparques al cotxe una mica lluny del centre per no tenir problemes d’espai i camines una mica. Pel camí vas decidint en quina cafeteria et pararàs a prendre el cafè i a llegir el diari. No saps perquè acabes a la mateixa de sempre. Fa fred, i les defenses avui no estan molt treballadores així que per recuperar millor l’ànim decideixes prendre una infusió. Ara a tot arreu hi cartes d’infusions i tes. Et demanes un te de mango, potser ja l’has provat en una altra ocasió però ara et fa l’efecte que no i et fa mandra posar-te a recordar si ja l’has provat o no. Quan te’l porten, de seguida sens l’olor i penses que has triat bé, i amb calma te’l prens, llegint les notícies. No saps perquè però t’atures en una notícia que un altra dia no li haguessis fet cas. És veu que uns capellans enceten una campanya per que els joves deixin d’enviar 3 missatges al dia per dedicar-los a beneficència i amb els càlculs que ells han fet, això significa 24 euros per cada un que ho segueixi al més, no està malament. Ho trobes molt bé. Acabes el te i tens ganes de passar per la llibreria. Aquella de sota les voltes que fa un temps el bisbat volia recuperar i tancar, però que al final per la pressió popular van poder salvar. Hi entro amb molt de gust, i després d’una estona de remenar i remenar em decideixo i em quedo amb un llibre de butxaca que em costa 6,60 euros i que es diu “La febre del cim” d’en Jon Krakauer, el qual explica una tragèdia al Everest l’any 1996, el mateix any que l’Araceli Segarra va gravar allà mateix amb una altra expedició un pel•lícula per els cines Imax. I també el mateix any que el PP va guanyar les eleccions a Espanya. Ah! i l’any que va néixer la ovella Dolly.

Quantes coses s’aprenen un tarda sense feina i amb un te de mango.

2 comentaris:

Nuri ha dit...

Es fantàstic això de poder passejar tranquilament pel barri vell de la ciutat, les coses es veuen d'una altra manera, fins i tot sembla que la gent sigui diferent i tot.

I tornes a casa amb aquesta calma, amb aquesta energia renovada, i amb la sensacio d'haver apres algo m´´es que potser no et seràs vital (segur que no ho serà, vaja), però que hauràs omplert una tarda maca de la teva vida.

estrip ha dit...

com es nota que els teus passeigs són ben aprofitats.