al límit

Vaig una mica per sobre de la velocitat permesa i passant a un altre vehicle, de sobte veig unes llums al darrera que em fan senyals, un cotxe vol passar, però jo ja em passo bastant del límit de velocitat i no vull accelerar més. Continua fent llums, ara amb més insistència. Penso que deu tenir presa el pobre, potser va al hospital o arriba tard a una reunió important, així que accelero una mica més fins a tenir espai i tornar al carril de la dreta. Per fi podrà passar i arribar alhora, o no! Però la meva sorpresa és que en comptes de continuar el seu camí, es posa davant meu i comença a reduir la velocitat. No ho entenc? No tenia pressa?

Com que comença a anar tant a poc a poc, faig intenció de tornar-lo a passar però amb un cop de volat em tapa el pas provocant que em quedi darrera seu. Veig que mira pel retrovisor i em fa senyals com d’emprenyat perquè abans no m’ha pogut passar quan ell ha volgut. No m’ho crec, en un primer moment m’enfado, però després decideixo posar-me al carril de la dreta i continuar al ritme que ell em marqui, tant se me’n dona, jo no tinc presa. De sobte posa l’intermitent i em fa senyals amb el braç com volent que el segueixi, em sembla que vol que parem i ens discutim, perquè no crec que s’hagi perdut i em vulgui preguntar per algun lloc. Li segueixo el joc i poso l’intermitent amb la intenció de seguir-lo però quan ell ja ha agafat la sortida, jo mirant que no vingui ningú per darrera em reincorporo a la via i així aconsegueixo perdre’l de vista.

Quin bogeria!!!!