Quan creus que el dia s’ha acabat i que no ha passat res extraordinari o especial és bo agafar un llibre de poemes, obrir-lo al atzar i llegir la previsió de demà. És com mirar les notícies, veure que res t’interessa o tot es repetit però t’esperes al final per veure quin temps farà demà:
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells.
Joan Salvat-Papasseit,
del Poema de la Rosa als Llavis.
del Poema de la Rosa als Llavis.
I així ens preparem per un nou dia.
4 comentaris:
i la majoria de vegades ja sabem el temps que ens espera, totalment monòton i no pas per això deixem d'esperar-ne la previsió, per si un cas ens sorprèn d'alguna manera inesperada...
salut!
sempre hauríem d'estar oberts a un nou camí i si en el transcurs no ens sorprèn de cap manera, però és tranuil i afable amb moments incerts... per què no llançar-s'hi a experimentar-ho? Jo no tinc por a noves experiències ni canvis, al contrari, m'agraden!
Estrip, aquest poema em recorda a un professor que vaig tenir i que s'apassionava amb la lectura de Joan Salvat-Papasseit, concretament amb "La rosa als llavis". La llàstima és que el llibre, i sobretot alguns poemes, valen molt més la pena dels que aquell bon home ens va voler transmetre. I no va ser fins passat uns quants anys que em van venir ganes de rellegir el llibre, gran encert per part meva, si senyor! Gràcies per provocar el meu record...
Si, sabem el temps que ens espera, però això seria com llegir l'horòscop.
En Salvat-Papasseit jo també el tenia de lectura obligatòria. Que per cert és un llibre molt eròtic.
Publica un comentari a l'entrada