No hi ha res més borrós en l’amor, que dos nois quasi en coma etílic, abraçats en un portal dient-se que s’estimen.
Potser feia una estona li deien t’estimo a una botella.
Potser feia una estona li deien t’estimo a una botella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
16 comentaris:
El Alcohol es mal company !!!
L'amor intoxicat d'alcohol... és amor de veritat?
Tot depèn... Si són amics, potser sense la beguda no s'ho diuen mai. Les dones ens ho diem més, sense beure i tot. :-)
D'això se'n diu 'exaltació de l'amistat', i és una de les fases de la borratxera, que acaba amb 'pèrdua de la verticalitat', és clar.
jo, com en joan.
Nois...homes...junts??
Han canviat molt les coses per aquí...o poder no tant.
El que importa és el que sents i si estimes estimes amb alcohol o sempre oi? ai quin mal ens fan aquests líquids jeje
jo també penso que als homes els hi costa més (i estic generalitzant molt) dir-se aquestes coses. Potser sí que l'alcohol ajuda. Jo ho dic sovint als meus amics, però quan porto copes de més tb ho dic més encara jeje.
L'alcohol fa que tot es torni borrós, tant l'amor com les imatges, la realitat, els que ens envolten... Em sembla que tots sabem quins són els efectes d'aquesta substància i en més d'una ocasió ens hem trobat més del revés que del dret per culpa d'ella. Però reconec que, tot i haver passat per situacions semblants, sempre se'm trenca el cor quan veig escenes com les que descrius al post.
borrós per l'efecte de l'alcohol, suposo...
pel que es veu, a l'amor no li va agradar quedar atrapat dins una ampolla d'alcohol, i un cop se'l van beure va tornar a sortir.
ai l'alcohol, quina droga. Quanta raó teniu. Mala companyia!
Desinhibeix? frustra? exalta? ....
Fa mal de cap.
Les poques borratxerres que he agafat em van donar per plorar i no per riure i com que no era gens divertit doncs no em vaig tornar a emborratxar més.
poder si que en petita dosi pot servir per desinhibir.
sé que els que en depenen els exalta el seu propi ego però desprès ve la frustació, la solitut i tornen a començar, aixì dons mai para la roda i llavors tot ho fa malbé.
Jo diria que les tres coses... i moltes més! la qüestió és que, com tot, en excés no és gens bo!
Publica un comentari a l'entrada