Ves al contingut principal

món

Una nena canta en una cerimònia olímpica,
però una altra hi posa el físic.

Unes persones no pensen ni viuen igual,
i uns governs aprofiten per fer-hi una guerra.

Un concert de poble,
on no hi ha ningú del poble.

Un elefant marí porta una antena al cap per controlar el canvi climàtic a l'Antàrtida.

A Beijing uns es moren de calor dins un pista,
i uns altres tot el dia a la piscina, els hi intercanviem el medi?

Mentre, en una altra part del món,
uns fan fortuna gràcies al punt G masculí.

Comentaris

menta fresca ha dit…
Concís i molt bon resum d'unes noticies del dia.
Penós lo de xina,
el que està pasant a Rússia no té nom, bé si guerra però no m'agrada,
de la resta, uf...
i no he pogut accedir al punt G masculí, per l'enllaç vull dir ;-)
XeXu ha dit…
Hi ha tantes i tantes coses que podem criticar del nostre món... el tenim una mica de cap per avall, i per això passen coses d'aquestes.
elur ha dit…
Segur que la que hi va posar la imatge era la filla, neboda, parenta d'algún cap ros.
N'hi ha que només esperen veure un llumí encès per començar a escampar la gasolina a tort i a dret.
Ai les festes de poble, ja no són el que eren i és una llàstima...
Pobre lleó i pobre Antàrtida!
A Beijing tot plegat fa pudor.
Però... però també se li ha de dir G?? no era nostre aquest?
elur ha dit…
aiss... volia dir cap Gros :P
Striper ha dit…
I on es aquest punt?
Eva ha dit…
és realment vergonyós el que està passant amb els jocs olímpics.... en fi, no entenc com han permès que es celebreessin a la xina
Jo Mateixa ha dit…
Tant espectacular que va ser la cerimonia d'inauguració dels jocs i resulta ara resulta que està sent tot un frau, clar que...podem esperar res millor dels xinesos??

Jo crec que no :-(
instints ha dit…
Seran treballadors, aplicats, perfeccionistes... tot el què vulguis. Però una cosa està clara: econòmicament són els que més mal ens fan. Alguna cosa passa, i alguna cosa canvia la perspectiva de les coses.
Guerra? Guerra n'hi ha sense ser necessàries les armes...

Petons!!!
Eli ha dit…
He estat totalment desconectada de noticies i de tele....
Per cert, un punt G masculí? Només calia això... ja,ja,ja
rits ha dit…
el món està boig, boig, boig....
i el que no sabem (tot i que estiguem a l'era de l'informació)!!!!
Cesc ha dit…
S'ha tornat un món tant estrany que no saps per on agafar-lo... quanta raó nano
iruNa ha dit…
Hi ha una frase que diu: "siusplau, atureu el món que vull baixar!" Serviria per contestar-te aquest post? jeje
una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…