Ves al contingut principal

lluny i aprop

Encara que ho amagui ella està buscant el pare del seus fills, encara que ho amagui ella està buscant no pas estimar sinó una forma de vida. Ella amb els trenta ja complerts no vol compartir les seves inseguretats, perquè només son seves. Ella vol algú per apaivagar aquesta sensació de vida difícil i pensa que amb algú que li doni més status que amor, podrà passar la resta dels dies. Vol una família només perquè l’entorn li ho demana, perquè tindrà una cosa menys per preocupar-se. Busca un vida exterior i no sap que de vida ja en té una i que ha d’aprendre a compartir. I ell? Ell és un idealista i es pensa que l’amor és l’elixir de la vida i busca un amor molt lluny i no sap que l’amor el té més a prop. A veure si aprèn a abraçar-lo!

Comentaris

Cesc ha dit…
De vegades passa oi? la gent té unes creençes i creu que fer el que fa tothom és el què ha de fer, però no és així... espero que per ser feliç en al seva vida no ho faci i abraçi l'amor de veritat.
XeXu ha dit…
Aquesta noia s'equivoca. Podries explicar-li quins són els seus errors? Segur que ho faries molt bé, i que ja t'estaria bé mostrar-li un altre camí.
mar ha dit…
tots dos equivocats?
trobaran l'amor quan deixin de buscar-lo...
Jordi Casanovas ha dit…
és difícil convergir quan no se sap on fer-ho
Tirai ha dit…
Oh! My God! Dur amb la noia, però molt encertat. Vull dir que potser parles d'una noia concreta, però moltes ens hi podem sentir reflectides! M'he quedat flipant, tot i que, no tot es pot adaptar a mi, déu n'hi do el que hi ha. Sobretot aquest tros: "Ella vol algú per apaivagar aquesta sensació de vida difícil".
Striper ha dit…
A vegades no veiem mes alla dels nassos.
menta fresca ha dit…
Glups!
mala combinació...
Hi ha coses que no s'aprenen...
elur ha dit…
Tinc una amiga que va fer tots els possibles per arribar als trenta casada i buscar un fill, perquè era el que "tocava" fer, que es veu que ja tenim una edat. Ara en té 34, està casada i amb un nen preciós, però ja no somriu com abans.
Jo quasi que sóc tan idealista com ell...
estrip ha dit…
cesc, a vegades es fa més cas a l'entorn, i això no pot ser bo.

xexu, no no, suposo que això ho ha de descobrir un mateix.

mar, es possible.

jordi, si en mon diferents costa trobar-se.

tirai, bé si algú si sent reflectit. Vol dir que son coses habituals, no?

striper, ben cert.

menta fresca, mala combinació i de les que deixa ressaca si te la prens.

elur, espero que la teva amiga somrigui igualment. Visca els idealistes!
elur ha dit…
Tinc una altra amiga que tenia l'amor a tocar i un dia va decidir abraçar-lo, sense cap pressa ni pressió, només perquè va voler fer-ho. I ara somriuen tots dos més que mai.
Potser no és ser idealista... potser...
Menxa ha dit…
A vegades som ella i a vegades som ell. En aquest cas mai sé cap on cau la balança.

Un petó persona-no-ceba (ji,ji,ji :D)
robadestiu ha dit…
carai, aquest parell, així d'entrada, sembla difícil de lligar, sí. Recorda aquells altres, orxata i frau, mèrits i jubilats ;-)
Joana ha dit…
Potser tots dos haurien d'escoltar el cor.Encara que a vegades també ens traiciona. Només amb el temps t'adones de les equivocacions i els encerts...i encara ! ;)
Rita ha dit…
No sé si tenen massa futur. De tenir-lo, si no canvien, el veig una mica grisot la veritat.
instints ha dit…
Jo això no ho veig garie clar... està clar que a l'amor de veritat les persones es troben. Molt diferent de quan dos persones volen trobar l'amor.
Núr ha dit…
...ella em fa tanta llàstima...
Clint ha dit…
això sí que és real!
fada ha dit…
Davant de casos com aquests només una intervenció màgica podria solucionar el tema, però des de la poció d'amor que va unir tan desgraciadament Tristany i Isolda, que les fades no belluguem un dit. Així que val més tenir bons amics a prop que t'ajudin a veure les coses com són.
rits ha dit…
Tela!
Veritats a cabassos en aquest post!

Els dos, tan diferents i alhora tan semblants. Tard o d'hora les persones que fan o desfan només perquè és el què toca acaben, o bé adonant-se que s'equivoquen i que poden començar de nou, o bé tenint una vida buida en el seu interior.

Alhora, estar enamorat de l'amor és complicat... ais!!

Hauria de confessar que en algún aspecte (tan d'ell com d'ella) m'hi he sentit aprop.
estrip ha dit…
elur, amigues de tots colors. Que distreta que deus estar.

menxa, molt bé, suposo que cal passar per tot. Ja trobaràs el teu equilibri, no? ceba? m'has dit ceba?

robadestiu, recordo recordo. Un bon lligam!

joana, el cor? o potser el ventre.

rita, no em sembla que no.

instints, jo tampoc.

núr, compassió dona que és millor!

clint, amb un cervesa potser ho arreglarien!

fada, o sigui que el dia que et necessiti per un encanteri no m'ajudaràs. vale, vale!!

rits, si noia, tela marinera! c'est la vie!
Núr ha dit…
sí, segurament la compassió és millor, prò el problema precisament és aquest, que no em desperta pas compassió, sinó que em fa molta llàstima... per això no vaig allargar-me gaire, perquè el sentiment que m'inspirava era molt lleig... :/
menta fresca ha dit…
Estava pensant però que tot són formes de viure perfectament acceptables si a un li estan bé...
o si a dos els hi està bé...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…