dijous, 7 d’agost del 2008

amor embotellat

No hi ha res més borrós en l’amor, que dos nois quasi en coma etílic, abraçats en un portal dient-se que s’estimen.

Potser feia una estona li deien t’estimo a una botella.

16 comentaris:

Striper ha dit...

El Alcohol es mal company !!!

Anònim ha dit...

L'amor intoxicat d'alcohol... és amor de veritat?

Rita ha dit...

Tot depèn... Si són amics, potser sense la beguda no s'ho diuen mai. Les dones ens ho diem més, sense beure i tot. :-)

Sergi ha dit...

D'això se'n diu 'exaltació de l'amistat', i és una de les fases de la borratxera, que acaba amb 'pèrdua de la verticalitat', és clar.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

jo, com en joan.

La Gioconda ha dit...

Nois...homes...junts??

Han canviat molt les coses per aquí...o poder no tant.

Anònim ha dit...

El que importa és el que sents i si estimes estimes amb alcohol o sempre oi? ai quin mal ens fan aquests líquids jeje

Les Coses són com Som ha dit...

jo també penso que als homes els hi costa més (i estic generalitzant molt) dir-se aquestes coses. Potser sí que l'alcohol ajuda. Jo ho dic sovint als meus amics, però quan porto copes de més tb ho dic més encara jeje.

iruNa ha dit...

L'alcohol fa que tot es torni borrós, tant l'amor com les imatges, la realitat, els que ens envolten... Em sembla que tots sabem quins són els efectes d'aquesta substància i en més d'una ocasió ens hem trobat més del revés que del dret per culpa d'ella. Però reconec que, tot i haver passat per situacions semblants, sempre se'm trenca el cor quan veig escenes com les que descrius al post.

neus ha dit...

borrós per l'efecte de l'alcohol, suposo...

robadestiu ha dit...

pel que es veu, a l'amor no li va agradar quedar atrapat dins una ampolla d'alcohol, i un cop se'l van beure va tornar a sortir.

estrip ha dit...

ai l'alcohol, quina droga. Quanta raó teniu. Mala companyia!
Desinhibeix? frustra? exalta? ....

neus ha dit...

Fa mal de cap.

fada ha dit...

Les poques borratxerres que he agafat em van donar per plorar i no per riure i com que no era gens divertit doncs no em vaig tornar a emborratxar més.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

poder si que en petita dosi pot servir per desinhibir.
sé que els que en depenen els exalta el seu propi ego però desprès ve la frustació, la solitut i tornen a començar, aixì dons mai para la roda i llavors tot ho fa malbé.

iruNa ha dit...

Jo diria que les tres coses... i moltes més! la qüestió és que, com tot, en excés no és gens bo!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...