Ves al contingut principal

tot

et miro
Imagino, invento
escric històries
i les explico.

Camino, visc
a través de la terra
i a vegades sol.

Dormo, ploro
en un llit de pedra
però sóc un tot.


Comentaris

Cesc ha dit…
Però sóc un tot... m'agrada aquest final :)
menta fresca ha dit…
Des de dalt el núvols ho veus,
a la terra ho intentes,
en els somnis ho fas realitat.
Veus que fàcil que sembla?
robadestiu ha dit…
uff... imatges i paraules m'han atrapat. Impressionant. Em sembla que si miro més estona el cel i la muntanya acabaré anant al llit enyorant, plorant i sense poder dormir.

Espero que no deixis mai de mirar i caminar i imaginar i explicar i escriure i, tot.
Jordi Moreno ha dit…
molt bona interpretació dels fragments d'una sola imatge...
no puc dir res més.
elur ha dit…
Com un arbre nu _ Lluís Llach

Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell.

Com del mar un port,
món silent,
cau d'amor,
com del mar un port,
jo, el vaixell.

L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res.

Tanca els ulls: som esperit.
Obre els ulls: som el cos.
Som la llum del sol,
de la nit la foscor.

Com un llibre blanc
on hi ha escrit el meu nom.
Com un llibre blanc,
jo, aquell mot.

Com una cançó,
joc del so
joc del to.
Com una cançó,
jo, l'acord.

______________________

un post preciós, Estrip i una foto magnífica!
Rita ha dit…
Una bona imatge i un peu de foto preciós... :-)
instints ha dit…
M'ha encantat el poema. Malgrat tot, ets un tot. Clar que sí!!!
Jo Mateixa ha dit…
Les fotos son precioses i obviament el text està molt be, això de que ets un TOT.....no se pas com interpretar-ho, però m'ha emocionat llegir-ho.

Estic bleda, ho sento :-(
estrip ha dit…
cesc, to bé si el final és bo, eh!
menta, fàcil fàcil, bon resum.
robadestiu, no ploris o un dia hauré d'escriure algun acudit. Que encara no ho fet això!
jordi, merci.
elur, preciós aquest Llach. Merci
rita, merci. Aquest cap de setmana visitaré la illa roja potser.
instints, merci. som un tot!
bleda, ai, jo mateixa vull dir, merci, Si t'ha emocionat n'hi ha prou.
iruNa ha dit…
És que no puc dir res... m'has deixat sense paraules, impressionant, genial, increïble... quanta bellesa noi!
estrip ha dit…
iruna, la bellesa està en la mirada.
XeXu ha dit…
Un tot és aquest poema visual, que ens arriba ben al fons, com les arrels del massis de pedra de la imatge.
Jeroni Maleuff ha dit…
Magnífic.
Enhorabona pel blog.
kena ha dit…
Ei, és super bona la idea de retallar en trossos de diferent mida una mateixa imatge.. amb el teu permís experimentaré amb el photoshop algo així, seria com deconstruir una imatge! (molt xula de per sí la foto, teva?)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…