Ves al contingut principal

cel

em sembla que per aquests núvols ja hi he passat!

Comentaris

Daina ha dit…
enamorats o no, veig que tenim el cap als núvols... i ja és això no?

una abraçada,
m'encanta passejar-me per aquests estrips tot i que no sempre deixi petjada :)
Striper ha dit…
Per aquell de color rosat de la dereta no!!! es nou!!!
XeXu ha dit…
Mira bé, que segur que trobaràs nous racons entre els núvols canviants.
menta fresca ha dit…
I que hi tornis a pasar durant molts i molts anys, canvien dia a dia però en el fons, són els mateixos, ssss!
elur ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
elur ha dit…
I s'hi estava bé?

Bona foto!
Núr ha dit…
Els núvols són viatgers... potser sí, que els havies vist en algun altre indret!
elur ha dit…
(per cert... t'has proposat de fer tots els títols de post de només 3 lletres, no?)
estrip ha dit…
daina, deu ser això, deu ser això.

striper, ets un caçador de núvols, eh!

xexu, miraré bé, merci.

menta, si? potser els pintaré doncs!

elur, si, una mica de fresca, però bé. Tres lletres, és com un joc per mi això. Quan me'n cansi o no sàpiga que posar....

núr, potser aquest estaven també de vacances. Que potser han passat per toronto també?
iruNa ha dit…
Ooohhh!! jo per aquests en concret em sembla que no, per� per uns de semblants s�. I quin v�rtig, mare meva! a mi les n�ries em marejen... jeje
Assumpta ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit…
!!!rop naf me seiron sel ...iU

curt le sefaga il nauq ,uuuuuaU

!!!ixia eruircse ititrevid sé


Bé, que et volita felicitar pel teu enginy :-))) el teu post al meu blog m'ha fet riure i m'ha ensenyat a fer una cosa que no havia provat mai :-))

-----------------

Jo tinc una mica de vertígen... em fan por les nories, però la foto és veritablement molt maca, retallada sobre els núvols :-))

Una abraçada!!!

(Nota: he esborrat jo l'anterior perquè m'havia equivocat al escriure del revés aissssss jajaja)
Rita ha dit…
Les nories no m'entusiasmen, però els cels... em tornen boja. Si és que sí, felicitats! ;-)
fada ha dit…
Els núvols són molt bonics, però em fan molta por tota aquesta mena d'artilugis voladors. Jo prefereixo volar soleta i no gaire amunt (això ho dic fluixet perquè no queda gaire bé entre les fades ;)) Ah! Un altre títol de tres lletres i força suggeridor podria ser bes. Aquí queda. Petons.
estrip ha dit…
iruna, has vist com els núvols no tenen vertigen?

assumpta, tu també m'has fet riure. La foto és sencera no pas retallada.

rita, doncs vaig fer unes fotos dels núvols a l'avió.... ja en posaré algun...

fada, merci me'l guardo per quan em faci falta el bes.
Núr ha dit…
per Toronto els que van passar eren els grisos, una colla de malfollats emprenyadors! ;)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…