divendres, 1 d’agost de 2008

entranyes

Que tenim a dins les persones,
que sentim foc a les entranyes,
i vents huracanats al cap,
que tenim que ens fa feliços a estones,
i plorem de riure per no res.
Que tenim a dins que tant sols una frase
ens tomba de sobte i caiem en un sac.
Perquè sentim que el cor batega
com si volgués esclatar,
i altres cops no el sabem trobar.
Perquè quan tenim companyia
volem estar sols i quan ho estem
ens trobem a faltar.
Que fa que no tinguem son a la nit
i fem badalls durant el dia.
Que ens passa amb les coses
a les que no volem renunciar,
hi som esclaus i alhora tenim les claus.
Com és que sento que em falten paraules
per poder vomitar tot el que sento.
Perquè creiem que tot el que fem
ens farà millors persones
ignorant que el que volem
és ser millor que els altres....

7 comentaris:

Cesc ha dit...

És impressionant, m'agrada molt al forma q tens de dir les coses. Tens raó, naltros tenim les claus...

mossèn ha dit...

la solució a la wikipèdia ... salut

elur ha dit...

vols dir Estrip? no vols dir que ja tenim prou feina a intentar ser tal i com som?

M'agrada el que has escrit.

i sense que serveixi de precedent, et deixo una abraçada :*)

XeXu ha dit...

M'agradaria poder-te dir que t'equivoques, que exageres amb el gènere humà, però em temo que no puc dir-ho.

estrip ha dit...

gràcies cesc, si si tenim les claus!

mossèn, que modern!

elur, això de precedent només és vàlid als jutjats. Aquí no! jeje!

xexu, sense voler-ho exagerar. Però a vegades es fàcil caure a la trampa.

Striper ha dit...

O potser ser bons com som.

robadestiu ha dit...

emocions?