dimecres, 6 d’agost de 2008

olímpics

A un esportista americà no li donen el visat per anar a Beijing perquè pertany a una organització humanitària de Darfur, al Sudàn, la qual denuncia reiterades vegades el paper de determinats països en aquesta regió, entre ells la Xina. Si olimpisme és sinònim de companyonia, la resta d'esportistes hi haurien de renunciar. Els diners i el poder si que no en són de sinònims per això el COI i els governs no diuen res, és comprensible. Però, i els atletes olímpics?
Aquesta és la notícia.

Nota: el blogger ja no em surt en català, és cosa del govern xinès també?

8 comentaris:

elur ha dit...

Has escoltat mai "El pont de mar blava" de Lluís Llach? la primera cançó "El carrer dels quatre llits", m'ha vingut a la memòria mentre et llegia...
http://www.lluisllach.cat/catala/alcarrer.htm

La pela és la pela, Estrip, aquí, a Beijin (una altra cançó preciosa, cada vegada que llegeixo i sento aquest nom, de la Katie Melua... http://es.youtube.com/watch?v=DTy3WA0Pq8M ) i al cul d'aquest refotut món. I a la majoria dels esportistes, l'única cosa que els mou és mantenir el seu estatus i la butxaca ben plena.

rits ha dit...

Fa massa temps que els jocs olímpics han deixat de ser el què creiem que era, res d'esperit olímpic, o d'unió dels homes i dones... començo a dubtar que fins i tot a Barcelona va ser un miratge (però encara m'agrada creure-hi).
I aquí ens quedem amb l'affair Messi i poca cosa més.

Un blog molt maco!!

Una abraçada,

daina ha dit...

no et recordes de tot el que va passar en els de Barcelona? ...

Rita ha dit...

L'esperit dels jocs fa molt que es va perdre. Ara només són un negoci més, per enriquir uns quants.

Per cert, ahir m'hi vaig fixar en això del blogger a mi també em surt en anglès.

Striper ha dit...

els jocs estan plens d'interessos i politica. Jo personalment crec que quan a un poderos com Xina surt escalda al mitjans es per interesos de un altre poderos, per que no es parla cada dia de la vergonya de guantanamo.

XeXu ha dit...

L'esport no es salva de ser una cosa polititzada, com tot en aquesta vida, i suposo que els esportistes també reben pressions, tot i que també s'ha de tenir en compte que les olimpiades són cada quatre anys, i ningú que pugui s'ho vol perdre.

Ja ho té això el blogger, de tant en tant rebenta, i es queda tot en anglès. Ja tornarà el català tot sol així mateix com ha marxat.

Cesc ha dit...

Jo pensava que havia desconfigurat alguna cosa i veig que no... per sort! jeje... Bé, ja saps que en aquest món desgraciadament hi ha coses com els diners que tiren massa i ningú se la juga per a res, la gent també és egoista i crec que pocs moguien fils per aquest olímpic, una llàstima sí però els qui poden no fan res... quan miro aquest món uf...

Núr ha dit...

Si fos cosa del govern xinès, no et sortiria pas en anglès!

A mi, tanta tonteria amb els Jocs Olímpics, m'està fent pujar la mosca al nas! Si no volien que es fes a la Xina, que no els haguessin concedit el «premi» de bones a primeres o que ho haguessin fet amb més ull i vigilant més. La Xina és com és i potser sí que comença a sortir de l'ou, prò tinguem en compte que fa molts i molts i molts anys que funcionen com funcionen i pensen com pensen i que això no ho canviarà pas la celebració d'uns Jocs Olímpics.

Sincerament? Els jocs també s'han celebrat als EUA, on hi ha pena de mort, on hi ha Guantànamo, un país que no accepta el protocol de Kyoto, un país que fot merder allà on pot només per diners i petroli... Au, va! Realment és gaire millor que la Xina??

Per cert! I el fet que s'hagin començat a fer les competicions de futbol femení abans de la inauguració, no ho comentarà ningú? Perquè em sembla d'allò més cutre i una falta de respecte impressionant envers aquest esport!