Ves al contingut principal

mar menuda

Encara no són les vuit del matí i ja bufa el vent, això vol dir que avui tindré mar de fons i per tant em poso una torrada més a l’esmorzar. M’arribo fins a la platja de la Mar Menuda, em calço l’armilla salvavides, estiro el caiac fins l’aigua i cavalco la primera ona. Palada a palada passo entre mig de l’Illa i el Pi de la Banyera de ses Dones i vaig vorejant caletes, coves i parets verticals de sauló. Les ones em prohibeixen que m’acosti a les coves que s’omplen i es buiden fent un soroll estrident com si volguessin fer un buit en el seu interior. En contra del vent, cada palada es fa feixuga però es dissimula amb el refresc del contacte amb l’aigua del mar. De tornada, aprofitant les ones i el vent sembla que voli en les petites crestes que fan les onades, els ulls també m’ho agraeixen i el cabells em voleien enrera. Em fixo ara més en els navegants que em creuo, un caiac esportiu, un vaixell de fons marí i una llanxa amb forabord plena de turistes que em saluden. I al atansar-me de nou a la platja, ara plena de d’estiuejants, les espatlles noten l’esforç i en els últims metres em deixo portar, només per la corrent.

Comentaris

Cesc ha dit…
Tal i com ho narres ho visc, se'm fa feixuga la palada i tot! i ser saludat per turistes està bé, així ens ho pots explicar... això ha de desconnectar molt oi?
elur ha dit…
Aquest encara m'agrada més que l'anterior.
Les fotos són precioses i les sensacions, també.
I què? ja et pots fer una cueta?
Striper ha dit…
I fins on t'ha portat la corrent?
robadestiu ha dit…
A través dels teus escrits puc experimentar coses que d'altra forma no coneixeria mai. Què bonic.
fada ha dit…
El mar a primera hora del matí (o al capvespre) és un regal de la natura. No m'estranya que t'hi sentis tan bé. Ho expliques de meravella. Petons.
Joana ha dit…
Després de l'esforç , deixar-se portar pel corrent és un regal!
Precioses les fotos!
menta fresca ha dit…
una molt bona forma de començar el dia!
daina ha dit…
e n v e j a
(sana, però enveja)
XeXu ha dit…
Aquest cap de setmana he perdut l'oportunitat de fer caiac. Seria tot just la meva segona experiència, i la primera em va agradar molt. Tu en sembles tot un expert, i tal com ho expliques, m'han vingut moltes ganes d'acompanyar-te en la següent sortida.
estrip ha dit…
cesc, i refresca i cansa, es divertit.
elur, quasi quasi, a finals d'agost!
striper, a la falda d'unes turistes!
robadestiu, m'afalagues. Merci!
fada, si la mar hagués estat en calma millor. Però ja ho repetiré un altre dia.
joana, podria ser la vida mateixa eh!
manta fresca, i tant! genial
daina, això es pot solucionar.
xexu, espert no. Doncs a la propera, t'aviso!
elur ha dit…
doncs paciència, que ja hi som!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…