Ves al contingut principal

hom

Hi ha un sopar en un lloc de la ciutat on es reuneixen cinc tipus peculiars, l’home impassible que no vol lligams i que ara mateix gaudeix amb totes les seves amigues. L’home despreocupat que només li funcionen les relacions allarga distància i que té sempre altres coses per acabar abans de dedicar-se a fons a la relació. L’home feliçment casat sense cap fissura en el seu aspecte, amable i assenyat com mai. L’home de la por infinita, de la parella infinita, de les infinites últimes passes sense fer. I l’home tranquil, que accepta tot el que li ve, amb cara de poques experiències, però perquè se les calla, i que a tothom li sorprèn quan n’explica una.

A la ciutat mig buida, vora el riu, dins la taverna, cinc gerres de cervesa, cada glop una confessió, cada glop una rialla però també un plor. Avui no arreglen el món, intenten arreglar-se ells. Abans que s’acabi l’estiu.

Comentaris

Cesc ha dit…
Primer, la taverna, és genial, la foto m'agrada molt. Sobre els homes descrits... com molts a la vida mateixa, callem tant i tenim tant a dir des del nostre adins... l'estiu s'acaba però fem aquests petits glops :)
Striper ha dit…
entre plors i riures s'acaba l'estiu i a mi les vacances.
menta fresca ha dit…
Em quedo en la taverna tot fent una cerveça amb l'home tranquil, com jo no tinc vacances, anirem xerrant d'això i d'allò...
XeXu ha dit…
I suposo que es tracta de saber quin d'ells ets tu, i com que em tens molt descol·locat, no t'ho sabria dir. Si he d'apostar, suposo que voto pel 5è, però només per la manera de dir-ho. Encara que el primer...
iruNa ha dit…
5 perfils de personatges perfectament definits amb quatre paraules. Noi, has encetat el que podria ser l'inici d'una gran novel·la! m'han entrat unes ganes terribles de ser dins la taberna, entre glop i glop de cervesa, escoltant el que podrien ser unes converses molt interessants!
Rita ha dit…
Molt bones definicions! Com sempre, no massa paraules, però molt precises...
Bona setmana!
rits ha dit…
Per poder arreclar el món, es comença arreclant el més proper i estimat.
instints ha dit…
Doncs està bé que es vulguin arreglar-se ells, jo crec que hi ha feina a fer. Xulíssima la foto!!!
estrip ha dit…
cesc, les tavernes son un gran lloc eh!

striper, oh! tot s'acaba un dia o un altre. Però si t'ho has passat bé, ja està bé!

menta fresca, bona elecció.

xexu, bé no es tracta d'això, però no vas mal encaminat no!

iruna, una novela, o una història real. En el proper capitol alguna iruna hi podria fer sortir...

rita, gràcies.

rits, sembla que ha de ser així no?

elur, la cervesa de taverna t'agrada no?
elur ha dit…
també, també ;P
fada ha dit…
Tots diferents, cadascú amb la seva problemàtica, però compartint tots la mateixa cervesa i la sort de poder posar pensaments en comú. Concís i incisiu. M'ha agradat molt. Felicitats.
DooMMasteR ha dit…
Un text genial! Felicitats!
L'últim paragraf és commovedor.
robadestiu ha dit…
Fas unes descripcions molt bones. Queda molt clara la llarga història de cada un dels tipus, només explicat amb quatre paraules. I de fet, a vegades tots cinc també poden formar part d'una única persona, en diferents moments.

I la foto, perfecta per aquesta història.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…