El que més m'agrada de tu:
Que sempre he fet el que he volgut amb tu,
i ara tu fas el que vols amb mi.
Que quan vull que et quedis te'n vas
i quan vull que te'n vagis et quedes.
Que només el ritme pot anar en contra teu.
I que de vegades et maten i tu en canvi
de vegades ens cures.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
19 comentaris:
L'amor?
(No n'estic segura, eh? però l'he llegit quatre vegades i... és el que em ve al cap)
Jo aposto per el tEmps! Pensava que era una endevinalla, i com que veig que l'Assumpta ja ha començat a jugar...
I tant!! és el temps!! ara ho veig!! jeje
Ai!! m'he equivocaaaaaat!! :-))
si era una endevinalla, ara ja ho han dit.
Jo també voto pel "temps". I ho he pensat abans de llegir als altres.
Es cert que el temps ho cura tot, o almenys li dóna una altra perspectiva...
I jo que no tinc temps per matar. A mi em falta de temps!
I ara m'agradaria saber a k o ki et refereixes...
Aixo son coses del amor que no es perfecte.
A aquestes hores i amb ressaca no estic molt inspirada així és que em decanto per la solució fàcil, que és la que ha dit en XeXu...
i haurà premi per qui ho endevini? jeje
No hi havia caigut pas doncs, però, després de llegir en xexu, penso que sí que deu ser el temps.
El Jesús Maria Tibau organitza concursos. Tu també podries fer-ho. Ah! I el premi pel Xexu, eh? que sense llegir els comentaris jo tampoc hi havia caigut! ;)
i jo que pensava que anava de romanticisme..... m'ha agradat la idea que sigui el temps!!!!
Llàstima que sigui finit i no es pugui comprar a les botigues... o potser és això el que el fa especial?
Què preferirieu? Tenir-lo tot o tenir-ne poc?
Parlem d'ell en termes possessius, però mai vivim el demà, ni ens recordem de l'avui tot enyorant l'ahir. Ben trobat.
Però hi ha premi o no?
això dels premis no és el meu fort!
però sí, és el temps.
Tot i que a l'amor com diu l'assumpta al primer comentari, també li va bé!
El que a mi m'agrada és com ho escrius, la veritat, suggerent i encisador, amb el punt de contradir que a mi m'agrada!
Bé, a estes alçades dir que és el temps o l'amor ja no te massa gràcia, Però m'encanta el plantejament que has fet, i la forma de descriure-ho sense paraules.
Per cert.... és el temps no?
jo anava a dir el descans xD
bona forma d'explicar el temps. De vegades també el congelen, i un somriure tb cura :-)
Publica un comentari a l'entrada