He tingut una visió, eren les cinc de la tarda, just acabava d’aparcar el cotxe, i de sobte m’he vist dormint plàcidament al llit. Estava somiant i he pogut veure el somni que tenia. He agafat un paper i un llapis i l’he anat descrivint amb tot detall fins al seu final. Després em movia a una costat i a l’altre i em tornava a posar de cares amunt, amb les mans juntes sobre el ventre, com sempre. Fins que la visió ha acabat, he apagat la radio del cotxe, he agafat les claus i he sortit, amb tanta mala fortuna que he posat el peu en un d’aquests quadres de terra que envolten els arbres de l’acera, ara plens de fulles tardorenques, i quasi que veig a terra, però per sort tinc bons reflexos. Un moviment sobtat alhora amb una tensió muscular d’un instant minúscul, com un espasme, m’ha fet obrir els ulls. Estava somiant, i he somiat que somiava, me n’he adonat em sembla, no ho sé... Potser si que era una visió, en el somni d’aquesta nit ho esbrinaré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
19 comentaris:
Carai nano bé ja ens explicaras..
Esbrina-ho... però recorda que es poden somiar diferents vegades en un dia...
busca a la guantera del cotxe a veure si hi ha el paper...
et veig molt cartesià, gairebé et diria immers en el teatre de la vida. Dijous tinc un examen de Descartes, és curiós com a vegades el tempo del teu blog i el de la meva vida semblen tan propers.
Estrip... crec que últimament dorms poc.
L'altre dia et vas quedar com un tronc vestit sobre el llit i et vas despertar pel matí amb la sensació de no haver dormit gens... i ara això.
Va, et preparo una infussió, una til·la i ja veuras com descansaras molt bé :-))
Quina manera de complicar-se la vida, ja no saps si tens visions dels somnis, o si somies que tens visions... que complicat!
Com deia Calderón... "la vida és somni i els somnis somnis són...". Compte on poses els peus! :-)
has trobat el paper? jeje.
has esbrinat què era, si visió o somni?
potser era un somni despert...
Somiar que somies... m'ha passat alguna vegada i és inquietant.
Compte amb les "trampes" que hi ha sota les fulles!
El teatre dins el teatre, el somni dins del somni... Flux i reflux de consciència. Però de tant en tant va bé tocar de peus a terra! Espero que arribis a dilucidar què és què. Un petó.
somniar despert,...quina delícia! però això de somiar despert ja té aquests petits problemes de despistes, relliscades, caigudes,...
espero que de la nit hagi estat igual o molt millor
Això és felicitat acumulada. M'ho va un catedràtic de la universitat. Somiar despert és senyal de felicitat.
kuan ho escrinis escriu en un paper. ;)
per sort has tornat i no has anat per terra. Somiar és un regal del subconscient.
estic segur que aquesta nit passada he somiat el que em tocava somiar, però no ho puc explicar perquè ja se m'ha esborrat. Hauria de ser el que ja vaig somiar que somiava.
a veure si jo avui també somio que somio, i així potser sabré en quina postura somio, que això no ho sé, però diria que amb les mans a la panxa no, o potser tindria pessigolles, i llavors em despertaria. A veure si tot somiant, ho esbrino. Bona nit i bons somnis :-)
jeje, això també m'ha passat algun cop, però menys original. O sigui despertar-me un parell de cops perquè el primer cop somiava que era al llit. O com a mínim això era el que semblava.
I somiar que ets al llit deu ser senyal de que la vida que portes és massa monòtona, perquè sinó no m'ho explico.
vols dir que no t'has posat en un forat de cuc espaciotemporal???jejeje
jo diria que estàs entre Matrix i abre los ojos...ja descriuràs!
Publica un comentari a l'entrada