"Si no pots ser poeta, sigues poema"
David Carradine a Kung-Fu
David Carradine a Kung-Fu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
22 comentaris:
Es pot ser poeta bo o dolent, ignorat o conegut pero ser poema..
no recordo la sèrie Kung Fu, però el recordo a Kill Bill que és una pel.lícula que em va agradar molt. Aquesta frase és d'aquelles que em fan pensar i intentar entendre, per arribar a la conclusió que millor no pensar i potser un dia, entendré. Deu ser que la poesia, és cosa del cor.
no es tan facil...
pero tot es proposar-so
no??
una abraçada
Bona pensada...un poema amb cames.
M'ho rumiaré.
Això ho va treure del 'be water my friend'? Descansi en pau.
Ohhhhhhh!!! XeXuuuuu!!! ho anava a posar jo, això de "Be water, my friend" :-)
La sèrie Kung Fu la feien quan jo tenia una edat en la que, avui en dia, tots els nanos es quedarien a veure-la, però a casa anavem a dormir aviadet... però recordo la música i el començament, amb en David Carradine caminant tot sol... em donava una sensació molt gran de llunyania, fins i tot de tristesa...
Descansi en pau.
"Yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema".
Jaime Gil de Biedma.
Salutacions,
S.
no sé si mai he estat poema... poeta segur que no!! petnets!!!
Òstia, aquesta frase és molt bona! Feia temps que cap m'agradava tant, gràcies per compartir-la.
Si no ets capaç de descriure les coses, que en definitiva és el que fa el poeta: viu-les! Sigues poema! Si ets poesia ja t'estaràs expressant, però visquent només, preparant-te per a poder esdevenir poeta algun dia.
Ho veig com el grau primer, la condició sine qua non per a poder esdevenir poeta. Primer viu, després podras explicar coses de la vida...
...i parlant del "be water my friend" un dels actors proposats per fer de Kung Fu havia estat en Bruce Lee.
Si hi ha dies en què ja és complicat ser paraula, imagina't poema!
Ell pobret ha acabat "fet un poema"
Està bé viure la poesia si no saps fer-la.
fa dos dies que em sento, de nou, poema... llegit, estimat, sentit... i tot, sense cap voluntat de ser poeta...
robadestiu, deu ser que el cor és poesia.
striper, ser poema mai es bo ni dolent, és ser.
sargantana, potser ni cal proposar-s'ho. Potser és naturalitat o espontaneïtat.
Judith, amb cames i braços, amb tots els sentits. som-hi!
Xexu, potser sí. L'aigua és poesia també.
Assumpta, be blogger my friend!
Sadurní, connexions genials.
instints, segur que per algú ets poema.
Efrem, no ho hauria explicat millor. gràcies.
Jordi C, el món del cinema!
elur, aleshores només cal que siguem persones.
khalina, un poema trist, esperem que hagi tingut una vida feliç.
Gatot, fantàstic, ara vés a voltar per les planes d'algun llibre.
avui és físicament impossible, estrip, però aviat seguiré el teu conssell...
Jajajaja :-)) Yeeeesss I wanna bé blogger!! ;-))
ostres!! juaaaasss he accentuat el "be"... que malament estic, pobre de mi :-)))
Doncs quin consol! Si no és prou difícil ser poeta, encara ens ho posa més difícil... ser poema. Com ho farem, estrip?
Et faltaria allò de "pequeño saltamontes"
ho sento, .... de petita em feia por Kung-fu, aquell home que sortia amb els ulls blancs... de manera que inconscientment li vaig agafar mania al David Carradine...
buff... Em sembla que provaré de ser poema, prò a veure quina rima trio!
Hola! Si, de fet tots som un poema, més o menys divertit, més o menys profund, més o menys ben rimat etc... Gràcies per passejar pel meu blog, ara estic fent un passeig pel teu! Belles salutacions!
Publica un comentari a l'entrada