dissabte, 6 de juny de 2009

sigues poema

"Si no pots ser poeta, sigues poema"
David Carradine a Kung-Fu

22 comentaris:

Striper ha dit...

Es pot ser poeta bo o dolent, ignorat o conegut pero ser poema..

robadestiu ha dit...

no recordo la sèrie Kung Fu, però el recordo a Kill Bill que és una pel.lícula que em va agradar molt. Aquesta frase és d'aquelles que em fan pensar i intentar entendre, per arribar a la conclusió que millor no pensar i potser un dia, entendré. Deu ser que la poesia, és cosa del cor.

sargantana ha dit...

no es tan facil...
pero tot es proposar-so
no??
una abraçada

Judith ha dit...

Bona pensada...un poema amb cames.
M'ho rumiaré.

XeXu ha dit...

Això ho va treure del 'be water my friend'? Descansi en pau.

Assumpta ha dit...

Ohhhhhhh!!! XeXuuuuu!!! ho anava a posar jo, això de "Be water, my friend" :-)

La sèrie Kung Fu la feien quan jo tenia una edat en la que, avui en dia, tots els nanos es quedarien a veure-la, però a casa anavem a dormir aviadet... però recordo la música i el començament, amb en David Carradine caminant tot sol... em donava una sensació molt gran de llunyania, fins i tot de tristesa...

Descansi en pau.

Sadurní Vergés ha dit...

"Yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema".

Jaime Gil de Biedma.


Salutacions,
S.

instints ha dit...

no sé si mai he estat poema... poeta segur que no!! petnets!!!

Efrem ha dit...

Òstia, aquesta frase és molt bona! Feia temps que cap m'agradava tant, gràcies per compartir-la.

Si no ets capaç de descriure les coses, que en definitiva és el que fa el poeta: viu-les! Sigues poema! Si ets poesia ja t'estaràs expressant, però visquent només, preparant-te per a poder esdevenir poeta algun dia.

Ho veig com el grau primer, la condició sine qua non per a poder esdevenir poeta. Primer viu, després podras explicar coses de la vida...

Jordi Casanovas ha dit...

...i parlant del "be water my friend" un dels actors proposats per fer de Kung Fu havia estat en Bruce Lee.

elur ha dit...

Si hi ha dies en què ja és complicat ser paraula, imagina't poema!

khalina ha dit...

Ell pobret ha acabat "fet un poema"

Està bé viure la poesia si no saps fer-la.

Gatot ha dit...

fa dos dies que em sento, de nou, poema... llegit, estimat, sentit... i tot, sense cap voluntat de ser poeta...

estrip ha dit...

robadestiu, deu ser que el cor és poesia.

striper, ser poema mai es bo ni dolent, és ser.

sargantana, potser ni cal proposar-s'ho. Potser és naturalitat o espontaneïtat.

Judith, amb cames i braços, amb tots els sentits. som-hi!

Xexu, potser sí. L'aigua és poesia també.

Assumpta, be blogger my friend!

Sadurní, connexions genials.

instints, segur que per algú ets poema.

Efrem, no ho hauria explicat millor. gràcies.

Jordi C, el món del cinema!

elur, aleshores només cal que siguem persones.

khalina, un poema trist, esperem que hagi tingut una vida feliç.

Gatot, fantàstic, ara vés a voltar per les planes d'algun llibre.

Gatot ha dit...

avui és físicament impossible, estrip, però aviat seguiré el teu conssell...

Assumpta ha dit...

Jajajaja :-)) Yeeeesss I wanna bé blogger!! ;-))

Assumpta ha dit...

ostres!! juaaaasss he accentuat el "be"... que malament estic, pobre de mi :-)))

Carme ha dit...

Doncs quin consol! Si no és prou difícil ser poeta, encara ens ho posa més difícil... ser poema. Com ho farem, estrip?

kweilan ha dit...

Et faltaria allò de "pequeño saltamontes"

rits ha dit...

ho sento, .... de petita em feia por Kung-fu, aquell home que sortia amb els ulls blancs... de manera que inconscientment li vaig agafar mania al David Carradine...

Núr ha dit...

buff... Em sembla que provaré de ser poema, prò a veure quina rima trio!

GEMMA ha dit...

Hola! Si, de fet tots som un poema, més o menys divertit, més o menys profund, més o menys ben rimat etc... Gràcies per passejar pel meu blog, ara estic fent un passeig pel teu! Belles salutacions!