Ves al contingut principal

sigues poema

"Si no pots ser poeta, sigues poema"
David Carradine a Kung-Fu

Comentaris

Striper ha dit…
Es pot ser poeta bo o dolent, ignorat o conegut pero ser poema..
robadestiu ha dit…
no recordo la sèrie Kung Fu, però el recordo a Kill Bill que és una pel.lícula que em va agradar molt. Aquesta frase és d'aquelles que em fan pensar i intentar entendre, per arribar a la conclusió que millor no pensar i potser un dia, entendré. Deu ser que la poesia, és cosa del cor.
sargantana ha dit…
no es tan facil...
pero tot es proposar-so
no??
una abraçada
Judith ha dit…
Bona pensada...un poema amb cames.
M'ho rumiaré.
XeXu ha dit…
Això ho va treure del 'be water my friend'? Descansi en pau.
Assumpta ha dit…
Ohhhhhhh!!! XeXuuuuu!!! ho anava a posar jo, això de "Be water, my friend" :-)

La sèrie Kung Fu la feien quan jo tenia una edat en la que, avui en dia, tots els nanos es quedarien a veure-la, però a casa anavem a dormir aviadet... però recordo la música i el començament, amb en David Carradine caminant tot sol... em donava una sensació molt gran de llunyania, fins i tot de tristesa...

Descansi en pau.
Sadurní Vergés ha dit…
"Yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema".

Jaime Gil de Biedma.


Salutacions,
S.
instints ha dit…
no sé si mai he estat poema... poeta segur que no!! petnets!!!
Efrem ha dit…
Òstia, aquesta frase és molt bona! Feia temps que cap m'agradava tant, gràcies per compartir-la.

Si no ets capaç de descriure les coses, que en definitiva és el que fa el poeta: viu-les! Sigues poema! Si ets poesia ja t'estaràs expressant, però visquent només, preparant-te per a poder esdevenir poeta algun dia.

Ho veig com el grau primer, la condició sine qua non per a poder esdevenir poeta. Primer viu, després podras explicar coses de la vida...
Jordi Casanovas ha dit…
...i parlant del "be water my friend" un dels actors proposats per fer de Kung Fu havia estat en Bruce Lee.
elur ha dit…
Si hi ha dies en què ja és complicat ser paraula, imagina't poema!
khalina ha dit…
Ell pobret ha acabat "fet un poema"

Està bé viure la poesia si no saps fer-la.
Gatot ha dit…
fa dos dies que em sento, de nou, poema... llegit, estimat, sentit... i tot, sense cap voluntat de ser poeta...
estrip ha dit…
robadestiu, deu ser que el cor és poesia.

striper, ser poema mai es bo ni dolent, és ser.

sargantana, potser ni cal proposar-s'ho. Potser és naturalitat o espontaneïtat.

Judith, amb cames i braços, amb tots els sentits. som-hi!

Xexu, potser sí. L'aigua és poesia també.

Assumpta, be blogger my friend!

Sadurní, connexions genials.

instints, segur que per algú ets poema.

Efrem, no ho hauria explicat millor. gràcies.

Jordi C, el món del cinema!

elur, aleshores només cal que siguem persones.

khalina, un poema trist, esperem que hagi tingut una vida feliç.

Gatot, fantàstic, ara vés a voltar per les planes d'algun llibre.
Gatot ha dit…
avui és físicament impossible, estrip, però aviat seguiré el teu conssell...
Assumpta ha dit…
Jajajaja :-)) Yeeeesss I wanna bé blogger!! ;-))
Assumpta ha dit…
ostres!! juaaaasss he accentuat el "be"... que malament estic, pobre de mi :-)))
Carme ha dit…
Doncs quin consol! Si no és prou difícil ser poeta, encara ens ho posa més difícil... ser poema. Com ho farem, estrip?
kweilan ha dit…
Et faltaria allò de "pequeño saltamontes"
rits ha dit…
ho sento, .... de petita em feia por Kung-fu, aquell home que sortia amb els ulls blancs... de manera que inconscientment li vaig agafar mania al David Carradine...
Núr ha dit…
buff... Em sembla que provaré de ser poema, prò a veure quina rima trio!
GEMMA ha dit…
Hola! Si, de fet tots som un poema, més o menys divertit, més o menys profund, més o menys ben rimat etc... Gràcies per passejar pel meu blog, ara estic fent un passeig pel teu! Belles salutacions!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...