Ves al contingut principal

ateus

"no és gens fàcil fer un dibuix per riure-te'n dels ateus...."
"sense ferir-los."

Willem (libération)
És veritat no és gens fàcil fer acudits en èpoques normals, però no pas ara, quan molts ateus, tot i la seva condició viuen els nadals i els reis com la resta. Més tristos o més alegres, més consumistes o menys, més emprenyats o més divertits, gairebé tots segueixen les tradicions.

Comentaris

elur ha dit…
riure-te'n :)

Encara no he entès mai com pot haver-hi un pessebre en una casa d'ateus o agnòstics o com se'n vulguin dir.
Assumpta ha dit…
L'acudit és molt bó!!! :-))

Analitzem: quan dius que molts ateus viuen Nadal i Reis "com la resta", interpreto que "la resta" són els "no-ateus", o sigui: els creients.

Ah... dooooncs, quan em comenci a trobar ateus a la Missa del Gall t'ho diré :-)))
Striper ha dit…
la majoria no son ateus , son convencionalistes.
rits ha dit…
doncs si,... suposo que són les incoherències de cada dia i que simplement no es plantegen realment que pensen. ara ser creient no està de moda, fins i tot està mal vist, però el nadal, és el nadal, és estar en família, fer-se regals, estar més aprop dels que estan lluny, i a qui no agrada això?

hi ha qui es justifica dient que és cosa de la tradició.

el que m'agrada més es pensar que un rabí, un imàn i un bisbe es seure i posar-se d'acord.
Delfica ha dit…
Les tradicions no són altra cosa que inèrcia. Però ens marquen el tempo de les accions i justifiquen allò que no té explicació.
Per si de cas... bon nadal.
iruNa ha dit…
Bona reflexió. Estic dacord amb l'Assumpta, suposo que aparentment tothom celebra aquestes tradicions cristianes de la mateixa manera, però el sentiment que s'amaga al darrera és molt diferent entre uns i altres.
N'hi ha que fins i tot, a part del cagatió i els reis també celebren el Pare Noël!
XeXu ha dit…
Ah, és que hi ha una mena d'ateus molt comuns que ho són només quan els interessa. Crec que molts som d'aquesta classe, jo avui m'hi he encomanat i tot en un moment, i llavors m'he dit, "però què estàs fent, si no hi creus".
Anònim ha dit…
Crec que ara és fàcil fer acudits només sortir de casa, veus casos ben espectaculars...
labruixoleta ha dit…
Doncs vist així, també es podria fer un acudit cada diumenge, quan els ateus fan festa sense protestar i alguns creients no van a missa.
Jordi Moreno ha dit…
per molt ateu que siguis, a vegades no et pots permetre ser un antisocial, perquè la familia i els amics no t'ho perdonen, home! que a tot cristo li agraden els regals i les farres!
Eli ha dit…
Doncs a mi no m'agrada massa el Nadal.. Més que res, perque ara sembla que tothom hagi de ser amic, i tenir família, i la majoria de gent no es recorda de la família la resta de l'any, perquè ara si??? La meva teoria, és que jo faré algun dia de festa, perque em toca, i aprofitaré els dies per fer alguna cosa més especial, però no gaire més especial...
Malgrat tot, suposo que les meves circumstancies personals influeixen molt en aquests dies, us desitjo a tots unes Bones Festes!!!
:-D
estrip ha dit…
elur, deuen ser figuretes atees també.

Assumpta, si volia dir això els creients. La missa del gall, jo sé de persones que hi van i no son creients, només perquè fa gràcia. Després suposo que no repeteixen.

striper, deu ser això.

rits, la tradició també deu ser això!

cesc, si ara és bon moment per copsar i explicar.

bruixoleta, es veritat. O no! perquè la festa és obligada que la setmana laboral és de 48 hores.

Jordi Moreno, les farres, doncs. no pas la tradició i el convencionalisme!

Eli, d'hipocresia n'hi ha en totes èpoques no especialment el Nadal. El que aquí passa és que es posen en comú moltes coses, potser!
labruixoleta ha dit…
sí, però no és obligatori que el dia de descans sigui "el dia del senyor"... Els ateus tenen molta feina a fer si volen ser del tot conseqüents (i segurament, els creients, tb). Però en fi, són els rituals i les tradicions el que fa a les persones atees o creients? Hi aniré rumiant...
Assumpta ha dit…
Siiii? van a la Missa del Gall perquè els fa gràcia? Renoi!! Amb el fred que fum aquelles hores pel carrer jajaja hi ha gent molt rara pel món, eh? ;-))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...