Ves al contingut principal

mar endins

Els capitans dels vaixells son tots a port, i les dones i promeses contentes paren taula i posen llençols nous al vell llit atrotinat. El vent bufa records, i un jove mariner passeja solitari entre mig de les barques amarrades a la sorra. La resta de l’any té una princesa a cada port, però per aquestes dates totes li son esquives. Es promet mentre es posa bé la bufanda, que aquest nou any en triarà només a una i per les festes de l’any que ve li farà carícies a la vora del foc, només a ella. Voldrà sortir a la mar i pensar només en ella i no pas en la següent, voldrà sortir a la mar, i en voldrà tornar. Voldrà patir a cada turmenta, i si està molt dies fora, voldrà patir també, si un altre la vol festejar. I el jove mariner mentre torna al seu pis fred i buit rep una trucada. Li ofereixen una substitució en un creuer de luxe i ha d’embarcar aquesta mateixa nit. Un cop ja es dalt del gran buc, observa des de coberta, amb la música de festa de fons i les llums il•luminant les escales del vaixell com un munt de noies rialleres, pugen a bord, amb els seus vestits de nit tant fàcils de treure en mig de la mar.

Comentaris

Deric ha dit…
en castellà diuen: la cabra tira al monte.
serà dificil decidir-se per una
Cesc ha dit…
Complicat, complicat...
khalina ha dit…
Hi haurà alguna princesa que potser li treu les ganes d'estar amb les altres. DE vegades passa i no se sap per què
elur ha dit…
Uf d'aquí l'any que ve! poden passar totes les coses i no pot passar ben res.
Que tingui sort i que trobi allò que busca, quan sàpiga què busca.
iruNa ha dit…
Tot són camins a escollir... una de diferent a cada port, que no et lliga i et proporciona bons moments per col·leccionar, o una única a casa, esperant-te amb l'amor entre els seus braços.
M'ha agradat!
Assumpta ha dit…
Evidentment... jo espero que el jove mariner es decideixi només per una i que s'estimin moltíssim tota la vida :-))
rits ha dit…
un propòsit d'any nou? d'aquells que incompleixes en menys de 5 minuts?

xò arribarà un dia que en trobarà una d'especial (això ens agrada pensar a tots)
Striper ha dit…
Decidira i a lo millor s'equivocara.
estrip ha dit…
deric, el millor refrany per aquesta història.

cesc, si? es que això de navegar...
XeXu ha dit…
Bé, sempre es pot esperar una temporada més a sentar el cap, no?
labruixoleta ha dit…
si la promesa fós estar només a una dona des del començament de l'any, ho té complicat. Però com la promesa diu que durant l'any nou el que ha de fer és triar-ne una, doncs tindrà 12 llargs mesos per fer-ho, i per molt que lligui amb totes, mentre es decideixi per una abans de les festes de l'any vinent, ja haurà fet realitat la promesa, no? A veure si té sort, i l'escollida tb el vol a ell.
Núr ha dit…
Si s'esbaixen ràpid, els propòsits d'any nou! ;)
estrip ha dit…
khalina, de vegades vol dir que a vegades mai. Però haurà de tenir fè, si ho vol!

elur, ah, potser és això que no sap què vol....

iruna, si tots son camins vàlids. però sempre volem el que no tenim eh!

Assumpta, així la història seria més maca.

rits, propòsits, vist i no vist! que ràpid oblidem.

striper, segur això segur.

xexu, la pressa mala consellera, amb calma, doncs.

bruixoleta, bon consell, el mariner estarà content!

núr, més ràpid que un caramel al pati d'un col·legi!

iaiapunkarra, és quan fa temporal que enyora la vida tranquil·la.
mar ha dit…
aquesta història em fa pensar que potser hi ha altres maneres de viure i que potser se les estima a totes...
creieu de debò que només es pot estimar a una sola persona?
en tinc alguns dubtes...
potser el bon propòsit per a l'any vinent serà acceptar-se tal com és i saber que totes les opcions de com estimar i relacionar-se tenen les seves avantatges i desavantatges...
potser ...
bon any nou a totes i a tots!
Carme ha dit…
I si és que ho vol tot? A vegades es fa complicat, però no se sap com evitar-ho

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…