Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
16 comentaris:
Ens hauríem de fer una font amb la nostra lletra i publicar com si fos a mà.
Els ordinadors estàn canviant molt les petites identitats personals.
Ara tenim una font favorita i un fons de pantalla personalitzat...
Jo abans dibuixava... ara busque imatges pel google i les imprimeix
No sé si m'agrada, però és cert que també em fascina aquest món virtual.
Bona reflexió!!
Tens una lletra molt xula!! :-))
Em sembla que ens passa a tots una mica. Jo quan ho intento ara em surt una lletra horrible, pitjor de la que tenia! M'apunto a la idea del Jordi Casanovas, fem-nos una font amb la nostra lletra i publiquem com si fos a mà. Semblaria més personal.
Jo escric cada dia a la feina o sigui que la recordo.
Jordi, si si, es pot fer això no?
Albanta, sort que el fons, el nostre fons és encara humà!
Assumpta, gràcies, A mi mai m'ha acabat de fer el pes.
Xexu, haurem de tornar a fer cal·ligrafia
Striper, no ho perdis doncs....
Ara ja la recordes oi? jo sí que recordo més o menys com és, més que res perquè hi ha vegades que ni jo la puc entendre!
maca :)
Sí, sí que és xula... no és complicada, s'entén bé i, al mateix temps, té trets ben personals :-)
El llegir no ens ha de fer perdre l'escriure diuen...
Penso fermament que escriure a l'ordinador mai ens treurà d'escriure petites coses, notes, sentiments, missatges,...
Tot és compatible!
M'ha agradat la teva lletra, la meva és més de nena de monges diria :-))
I més tranquil i sensual escriure a mà, a que si?
Una cosa tant personal com és escriure a mà i ens passem el dia teclejant ordinadors!
I si fem una mena de proposta d'escriure un post a mà? seria interessantíssim! no? amb els gargots tatxant paraules descartades, correccions, afegitons... seria maco de veure, no creus?
;*)
Sense paraules... Ja no tinc cap durícia als dits com a la meva època d'estudiant. La nostra lletra forma part de nosaltres.
Salutacions.
l'agenda també la tens virtual?
Cesc, ara la tindré aquí!
elur, bona proposta, a veure quan el treus va!
Assumpta, normaleta normaleta, a veure si ensenyes la teva va!
Rita, nena de monges, no sé com és. Va apunta't a la proposta de l'Elur també, així descobrirem que és la lletra de monges.
meta fresca, si personal eh!
Ballarinadeplom, i tant, bloc personal, lletra típica.
Delfica, però durícies del ratolí si que en surten!
Daina, ni virtual ni de paper, no tinc agenda.
Publica un comentari a l'entrada