Ves al contingut principal

lletra

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
Ens hauríem de fer una font amb la nostra lletra i publicar com si fos a mà.
Albanta ha dit…
Els ordinadors estàn canviant molt les petites identitats personals.
Ara tenim una font favorita i un fons de pantalla personalitzat...
Jo abans dibuixava... ara busque imatges pel google i les imprimeix
No sé si m'agrada, però és cert que també em fascina aquest món virtual.
Bona reflexió!!
Assumpta ha dit…
Tens una lletra molt xula!! :-))
XeXu ha dit…
Em sembla que ens passa a tots una mica. Jo quan ho intento ara em surt una lletra horrible, pitjor de la que tenia! M'apunto a la idea del Jordi Casanovas, fem-nos una font amb la nostra lletra i publiquem com si fos a mà. Semblaria més personal.
Striper ha dit…
Jo escric cada dia a la feina o sigui que la recordo.
estrip ha dit…
Jordi, si si, es pot fer això no?

Albanta, sort que el fons, el nostre fons és encara humà!

Assumpta, gràcies, A mi mai m'ha acabat de fer el pes.

Xexu, haurem de tornar a fer cal·ligrafia

Striper, no ho perdis doncs....
Cesc ha dit…
Ara ja la recordes oi? jo sí que recordo més o menys com és, més que res perquè hi ha vegades que ni jo la puc entendre!
Assumpta ha dit…
Sí, sí que és xula... no és complicada, s'entén bé i, al mateix temps, té trets ben personals :-)
Rita ha dit…
El llegir no ens ha de fer perdre l'escriure diuen...

Penso fermament que escriure a l'ordinador mai ens treurà d'escriure petites coses, notes, sentiments, missatges,...

Tot és compatible!

M'ha agradat la teva lletra, la meva és més de nena de monges diria :-))
menta fresca ha dit…
I més tranquil i sensual escriure a mà, a que si?
Ballarinadeplom ha dit…
Una cosa tant personal com és escriure a mà i ens passem el dia teclejant ordinadors!
elur ha dit…
I si fem una mena de proposta d'escriure un post a mà? seria interessantíssim! no? amb els gargots tatxant paraules descartades, correccions, afegitons... seria maco de veure, no creus?

;*)
Delfica ha dit…
Sense paraules... Ja no tinc cap durícia als dits com a la meva època d'estudiant. La nostra lletra forma part de nosaltres.
Salutacions.
daina ha dit…
l'agenda també la tens virtual?
estrip ha dit…
Cesc, ara la tindré aquí!

elur, bona proposta, a veure quan el treus va!

Assumpta, normaleta normaleta, a veure si ensenyes la teva va!

Rita, nena de monges, no sé com és. Va apunta't a la proposta de l'Elur també, així descobrirem que és la lletra de monges.

meta fresca, si personal eh!

Ballarinadeplom, i tant, bloc personal, lletra típica.

Delfica, però durícies del ratolí si que en surten!

Daina, ni virtual ni de paper, no tinc agenda.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…