Ves al contingut principal

senyals

Gràcies a les noves tecnologies tenim antenes per tot tipus de senyals. Però, i els senyals amagats que ens enviem entre nosaltres, les persones? A vegades es possible que no ens n'adonem del que realment ens volen dir, cal estar ben receptius.

Comentaris

mar ha dit…
i atents... i escoltar no només amb les orelles, també amb els ulls, amb l'olfacte, amb el gust, amb el tacte i observar i aprendre a captar tot allò que és important, per subtil que sigui...
Striper ha dit…
I les senyañls que ens enviem entre nosaltres acostumen a ser molt interesants.
rits ha dit…
je, je... jo aquesta antena la tinc mal sintonitzada. els senyals sempre els rebo malament o tard.
elur ha dit…
A vegades la subtilesa pot arribar a ser tan fina que el missatge es confon amb un no-res.

Emetre i captar senyals requereix de paciència i temps. Ja en tenim prou d'ambdues coses?
Anònim ha dit…
i tant... si no estem receptius no entenem les coses fins el pas del temps...
iruNa ha dit…
És ben cert, hi ha senyals que no captem o no volem captar. Cal estar receptiu per escoltar certes coses. També és cert que per més que la gent del teu voltant et digui una cosa, fins que no la vegis amb els teus propis ulls, no els faràs cas. Per aquest motiu no m'han agradat mai segons quins consells. Cada persona té el seu propi procés i els seus moments... hi ha moments en què estàs més receptiu i d'altres en què les antenes interpersonals no funcionen.
Un bon post!
Assumpta ha dit…
Per la meva experiència personal, puc dir que hi ha persones que tarden un munt en captar senyals...

Ostres... i si les capten i volen fer veure que no les han captat?

Mare meva, aqui s'obre un munt de possibilitats, eh? :-)
Jordi Casanovas ha dit…
és que de vegades, almenys a mi, ens falla la cobertura.
XeXu ha dit…
El dia que repartien les antenes per captar aquests senyals, jo estava despistat i no me'n va tocar. Algú sap si hi haurà una segona ronda?
labruixoleta ha dit…
aquesta mena d'informació subliminal humana, potser no l'acabem de captar de forma conscient. I en cas que ho fem... saber-la interpretar... Les antenes humanes no són tan objectives com les antenes que es creen gràcies a les noves teconologies. De totes formes, cal estar receptiu, sí.
Núr ha dit…
És que amb tantes antenes i tanta diversitat de senyals la cobertura no va gaire fina i la comunicació és impossible! Per això, les coses clares!
rokins ha dit…
Aquests són els millors... llegir entre linies és molt divertit....
khalina ha dit…
Tot el tema de comunicació no verbal m'agrada molt
Carme ha dit…
Jo trobo que aquests senyals són molt ineressants. I crec que tots tenim la capacitat de rebre'ls (ho dic pel Xexu i els que pensen que no tenen aquestes antenes) però cal connectar-les, les antenes i estar atents. És molt divertit!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...