dissabte, 13 de desembre de 2008

rauxa

A vegades fem les coses sense pensar només perquè les volem fer. Fer les coses sense pensar no sembla que sigui el correcte, però hi ha coses que millor fer-les sense pensar, perquè si pensem aleshores ja no les fem. Deu ser la rauxa tant famosa aquesta que ens caracteritza.

Hi ha moments en què el seny cansa, i la rauxa enganxa!

16 comentaris:

Striper ha dit...

Uh jo en tinc molta de rauxa ja veuras lo que faig dema al meu post 200.

XeXu ha dit...

Ostres, jo sóc més de seny, em sap greu. Pensar bé les coses abans de fer-les no crec que estigui malament. Almenys jo no envejo la rauxa d'altres, però sé d'altres 'assenyats' que sí que l'envegen.

Assumpta ha dit...

El problema és quan les vols fer pensant i comences a donar voltes i primer decideixes que si, després canvies i creus que millor no, al cap d'una estona et convences de que ... dubtes i t'afirmes en un no... al final ho fas i quan ho has fet ja no saps si has fet be o no, si és el que volies o no...

En tot cas normalment jo miro d'actuar amb seny (la qual cosa tampoc és que garanteixi res, la veritat jaja) però ho intento. Això no vol dir que alguna vegada no em pugui deixar endur per la rauxa, clar, però seran les mínimes.

elur ha dit...

A vegades la rauxa és més assenyada que el seny.

Trobarem mai un equilibri entre un i altra?

labruixoleta ha dit...

I de vegades el seny també empeny. Perquè pensem i pensem tant les coses, que de sobte, surten sense pensar. És com una barreja de les dues coses, que també està bé. La qüestió és que si se'n tenen ganes s'acaben fent d'una forma o altra.

fada ha dit...

Ì quantes vegades gràcies a la rauxa surt el geni? Només amb seny no hi hauria prou. Muaaaak (això ha estat un atac de rauxa) ;)

khalina ha dit...

S'ha de combinar segons el moment,
Jo potser sóc més de seny, clar que vaig decidir que em comprava un pis en 1 minut, i el vaig aparaular. També vaig comprar un cotxe en mija hora. Es rauxa o seny? Hi ha impulsos que et diuen que és així, i ho fas

Cesc ha dit...

És que massa seny no ens deixa ser assenyats i no és una frase feta, anem amb una mica de rauxa...

Núr ha dit...

Jo sempre he pensat que sóc massa assenyada, prò quan sé que també he pres decisions per impuls (o per rauxa, sense pensar) i no han tingut conseqüències greus! Suposo que és depèn de per a quines situacions fas servir què, no?

Rita ha dit...

I un fifty fifty? ;-)

daina ha dit...

reconec que potser jo sóc massa impulsiva. però et diré una cosa: no suporto la gent racional. no puc. necessito una dosi d'aquesta rauxa, si no crec que les persones perden tot l'interès

(què bo l'homenatge al mestre brossa)

Joana ha dit...

És la sal de la vida sinó seria molt avorrit.
D'acrd la dosi de seny ide rauxa però, aquest impuliviat ue fa moure les coes , atrau!

estrip ha dit...

Striper, l'he vista aquesta rauxa! caram!

Xexu, ni millor ni pitjor. A mi m'agrada, hi a vegades la trobo a faltar!

Assumpta, el bloqueig això és el perill!

elur, i tant que trobarem un equilibri.

bruixoleta, si és veritat al final potser el resultat acaba sent el mateix, però només a vegades!

fada, molta raó. El geni! Però cal alguna cosa més que rauxa.

khalina, això es diu impuls consumista si només es tracta de compres. I un petó? una abraçada? una sorpresa? etc....

cesc, els extrems no son bons. Massa seny tampoc, és veritat! és un risc no arriscar-se com deia un.

Núr, depèn si tot depèn! equilibri com ja han dit eh!

rira, fifty fifty! perfecte

daina, interés=rauxa, interessant!

Joana, la rauxa atractiva i el seny confiança. Però si la sal potser és a la rauxa.

Clint ha dit...

Si la gent penses massa...l'espècie ja s'hauria extingit!

khalina ha dit...

Strip, ara em dius consumista? :)
Bé també en sentiments he actuat amb impulsos, perquè el cor em deia confia en aquesta persona o estime-la

Carme ha dit...

Una mica de cada, i tant que sí, tots els extrems són dolents! I amés a més crec que és la millor manera que les coses funcionin bé