A vegades fem les coses sense pensar només perquè les volem fer. Fer les coses sense pensar no sembla que sigui el correcte, però hi ha coses que millor fer-les sense pensar, perquè si pensem aleshores ja no les fem. Deu ser la rauxa tant famosa aquesta que ens caracteritza.
Hi ha moments en què el seny cansa, i la rauxa enganxa!
Hi ha moments en què el seny cansa, i la rauxa enganxa!
16 comentaris:
Uh jo en tinc molta de rauxa ja veuras lo que faig dema al meu post 200.
Ostres, jo sóc més de seny, em sap greu. Pensar bé les coses abans de fer-les no crec que estigui malament. Almenys jo no envejo la rauxa d'altres, però sé d'altres 'assenyats' que sí que l'envegen.
El problema és quan les vols fer pensant i comences a donar voltes i primer decideixes que si, després canvies i creus que millor no, al cap d'una estona et convences de que sí... dubtes i t'afirmes en un no... al final ho fas i quan ho has fet ja no saps si has fet be o no, si és el que volies o no...
En tot cas normalment jo miro d'actuar amb seny (la qual cosa tampoc és que garanteixi res, la veritat jaja) però ho intento. Això no vol dir que alguna vegada no em pugui deixar endur per la rauxa, clar, però seran les mínimes.
A vegades la rauxa és més assenyada que el seny.
Trobarem mai un equilibri entre un i altra?
I de vegades el seny també empeny. Perquè pensem i pensem tant les coses, que de sobte, surten sense pensar. És com una barreja de les dues coses, que també està bé. La qüestió és que si se'n tenen ganes s'acaben fent d'una forma o altra.
Ì quantes vegades gràcies a la rauxa surt el geni? Només amb seny no hi hauria prou. Muaaaak (això ha estat un atac de rauxa) ;)
S'ha de combinar segons el moment,
Jo potser sóc més de seny, clar que vaig decidir que em comprava un pis en 1 minut, i el vaig aparaular. També vaig comprar un cotxe en mija hora. Es rauxa o seny? Hi ha impulsos que et diuen que és així, i ho fas
És que massa seny no ens deixa ser assenyats i no és una frase feta, anem amb una mica de rauxa...
Jo sempre he pensat que sóc massa assenyada, prò quan sé que també he pres decisions per impuls (o per rauxa, sense pensar) i no han tingut conseqüències greus! Suposo que és depèn de per a quines situacions fas servir què, no?
I un fifty fifty? ;-)
reconec que potser jo sóc massa impulsiva. però et diré una cosa: no suporto la gent racional. no puc. necessito una dosi d'aquesta rauxa, si no crec que les persones perden tot l'interès
(què bo l'homenatge al mestre brossa)
És la sal de la vida sinó seria molt avorrit.
D'acrd la dosi de seny ide rauxa però, aquest impuliviat ue fa moure les coes , atrau!
Striper, l'he vista aquesta rauxa! caram!
Xexu, ni millor ni pitjor. A mi m'agrada, hi a vegades la trobo a faltar!
Assumpta, el bloqueig això és el perill!
elur, i tant que trobarem un equilibri.
bruixoleta, si és veritat al final potser el resultat acaba sent el mateix, però només a vegades!
fada, molta raó. El geni! Però cal alguna cosa més que rauxa.
khalina, això es diu impuls consumista si només es tracta de compres. I un petó? una abraçada? una sorpresa? etc....
cesc, els extrems no son bons. Massa seny tampoc, és veritat! és un risc no arriscar-se com deia un.
Núr, depèn si tot depèn! equilibri com ja han dit eh!
rira, fifty fifty! perfecte
daina, interés=rauxa, interessant!
Joana, la rauxa atractiva i el seny confiança. Però si la sal potser és a la rauxa.
Si la gent penses massa...l'espècie ja s'hauria extingit!
Strip, ara em dius consumista? :)
Bé també en sentiments he actuat amb impulsos, perquè el cor em deia confia en aquesta persona o estime-la
Una mica de cada, i tant que sí, tots els extrems són dolents! I amés a més crec que és la millor manera que les coses funcionin bé
Publica un comentari a l'entrada