Ves al contingut principal

pensador

Una vegada vaig anar a veure un exposició de Rodin i em va impressionar, les cares, els cossos... de fet el van acusar de fer servir motlles humans per les seves escultures, això ho diu tot.
Una de les escultures és el pensador, i avui observant-lo recordant el dia de l’exposició em preguntava si ara en comptes de plasmar un home assegut amb el tors de la mà a la barbeta, potser hauria esculpit algun blocaire en autèntica inspiració.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Ostres, Estrip!! L'has clavat!!
De veritat que l'escultura, tal com jo la veig... la seva posició, la ma, el cap... l'imagino perfectament pensant el text d'un article nou al seu blog :-)
Cesc ha dit…
Ostres un blocaire... pot ser sí que ho fem això els blocaires :)
XeXu ha dit…
Sens dubte, amb un teclat i una pantalla, a l'escultura moderna això no pot faltar.
Jordi Casanovas ha dit…
també li hauríem de posar els ulls vermells de tant mirar la pantalla.
khalina ha dit…
A mi em venen idees conduint o al metro o llegint notícies o blogs. Després falta el temps per transcriure-les...
Striper ha dit…
es una bona pensada...
elur ha dit…
Rodin tenia (té) la virtut de fer parlar les seves escultures.
La del Bes a mi em posa la pell de gallina.
Potser sí, però amb el palmell de la mà a la barbeta, que és més còmode :)
daina ha dit…
un professor ens va ensenyar que les escultures per poder entendre-les del tot s'havien de tocar. quan vaig anar a parís vaig tocar tots els cossos de rodin. i és veritat que només llavors vaig entendre la magnitud de la seva obra.

m'hi has fet pensar :)
Déjà vie ha dit…
jajajajaj de ben segur. M'encanta el pesasor pero per observar realment la perfeccio anatomica nomes cal q camini una miketa q tinc el david d miquel angel a tocar.
Jordi Moreno ha dit…
jo més que res l'hagués assegut a la tassa d'un vàter.
estrip ha dit…
Assumpta, i a tu també no?

Cesc, a vegades fins i tot massa! sort que és gratuït!

Xexu, i tant, li diem a en Barceló que ens faci un homenatge?

Jordi, ostres i tant!

khalina, paper i boli doncs!

striper, no et pensis!

elur, vols dir? amb el palmell de la mà? no és més d'avorriment?

daina, doncs tocaré més.

déjà, quin sort. No el grapegis gaire doncs.

jordi moreno, i amb el diari del sia no?
Deric ha dit…
de fet el que costaria ara és trobar algú que pensi!
Rita ha dit…
L'escultura al blocaire jo la faria amb els ulls ben oberts. Jo miro molt més i diferent des de que en sóc.
elur ha dit…
home... jo ho faig i no m'avorreixen pas els pensaments :P
instints ha dit…
potser sí...
Jo aquesta posició no... m'agafa mal d'esquena i mal al canell. jeje. Poques vegades penso, i quan ho faig, ho faig diferent jeje.
iruNa ha dit…
Tenim la solitud, el recolliment, el pensament, la posició del cos... ens falten els complements per l'escena: l'ordinador o el portàtil als genolls. Seria una escultura molt representativa del moment actual que molts de nosaltres vivim a diari!
Certament és una gran escultura, a mi també m'agrada molt Rodin!
zel ha dit…
Molt bona pensada, i tant que sí!!!!
Kamen ha dit…
It is better to die on your feet than to live on your knees
_______________
solar panelnight sweats

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…