Una vegada vaig anar a veure un exposició de Rodin i em va impressionar, les cares, els cossos... de fet el van acusar de fer servir motlles humans per les seves escultures, això ho diu tot.Una de les escultures és el pensador, i avui observant-lo recordant el dia de l’exposició em preguntava si ara en comptes de plasmar un home assegut amb el tors de la mà a la barbeta, potser hauria esculpit algun blocaire en autèntica inspiració.
18 comentaris:
Ostres, Estrip!! L'has clavat!!
De veritat que l'escultura, tal com jo la veig... la seva posició, la ma, el cap... l'imagino perfectament pensant el text d'un article nou al seu blog :-)
Ostres un blocaire... pot ser sí que ho fem això els blocaires :)
Sens dubte, amb un teclat i una pantalla, a l'escultura moderna això no pot faltar.
també li hauríem de posar els ulls vermells de tant mirar la pantalla.
A mi em venen idees conduint o al metro o llegint notícies o blogs. Després falta el temps per transcriure-les...
es una bona pensada...
Rodin tenia (té) la virtut de fer parlar les seves escultures.
La del Bes a mi em posa la pell de gallina.
Potser sí, però amb el palmell de la mà a la barbeta, que és més còmode :)
un professor ens va ensenyar que les escultures per poder entendre-les del tot s'havien de tocar. quan vaig anar a parís vaig tocar tots els cossos de rodin. i és veritat que només llavors vaig entendre la magnitud de la seva obra.
m'hi has fet pensar :)
jajajajaj de ben segur. M'encanta el pesasor pero per observar realment la perfeccio anatomica nomes cal q camini una miketa q tinc el david d miquel angel a tocar.
jo més que res l'hagués assegut a la tassa d'un vàter.
Assumpta, i a tu també no?
Cesc, a vegades fins i tot massa! sort que és gratuït!
Xexu, i tant, li diem a en Barceló que ens faci un homenatge?
Jordi, ostres i tant!
khalina, paper i boli doncs!
striper, no et pensis!
elur, vols dir? amb el palmell de la mà? no és més d'avorriment?
daina, doncs tocaré més.
déjà, quin sort. No el grapegis gaire doncs.
jordi moreno, i amb el diari del sia no?
de fet el que costaria ara és trobar algú que pensi!
L'escultura al blocaire jo la faria amb els ulls ben oberts. Jo miro molt més i diferent des de que en sóc.
home... jo ho faig i no m'avorreixen pas els pensaments :P
potser sí...
Jo aquesta posició no... m'agafa mal d'esquena i mal al canell. jeje. Poques vegades penso, i quan ho faig, ho faig diferent jeje.
Tenim la solitud, el recolliment, el pensament, la posició del cos... ens falten els complements per l'escena: l'ordinador o el portàtil als genolls. Seria una escultura molt representativa del moment actual que molts de nosaltres vivim a diari!
Certament és una gran escultura, a mi també m'agrada molt Rodin!
Molt bona pensada, i tant que sí!!!!
It is better to die on your feet than to live on your knees
_______________
solar panelnight sweats
Publica un comentari a l'entrada