Passa al contingut principal

espai brossa

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
hiperespai prem l'hiperespai
30 de desembre de 2008 a les 1:58
elur ha dit…
D'això... no hi hem pas de buscar un missatge ocult, no? és que fa com mandra...

Bona iniciativa, felicitats!
30 de desembre de 2008 a les 10:34
Jo Mateixa ha dit…
M'he perdut i no se ben be que he de fer :-S

Be, tant es, si jo nomes et volia felicitar les fetes, jejejejejeje.

Gaudeix molt d'aquests dies, petonasos guapissim!!!!
30 de desembre de 2008 a les 12:16
menta fresca ha dit…
brossa a les fosques?
a que ha sigut una bona idea això de col.laborar tots a una?
que tinguis una bona entrada d'any i que aquesta duri i duriiiiiii...
30 de desembre de 2008 a les 13:39
Striper ha dit…
Un merescut homenatge a un gran artista.
30 de desembre de 2008 a les 14:35
labruixoleta ha dit…
sembla un troç de cel de nit, si enmig de l'espai hi ha un troç que és d'en Brossa, segur que és així.

Molt bé aquest homenatge blocaire a en Brossa, vaig a donar un cop d'ull pel ciberespai que veig que avui hi ha brossa per diferents racons.
30 de desembre de 2008 a les 16:19
Comtessa d´Angeville ha dit…
A Brossa l'adore però el text de diumenge m'ha encantat. També vaig escriure fa poc una entrada titolada MAR ENLLÀ, parlant de mariners i marineres.
30 de desembre de 2008 a les 18:34
rits ha dit…
a mi em recorda la guerra de les galàxies, o seria la guerra de les lletres?
30 de desembre de 2008 a les 20:56
Anònim ha dit…
Un crack com tu, com ell...
30 de desembre de 2008 a les 21:19
zel ha dit…
A mi em recorda la pissarra de la classe quan l'enganxen els meus petits herois... bon any, bona vida bon tot!
30 de desembre de 2008 a les 23:12
khalina ha dit…
Molt bé sumar-se a l'homenatge
31 de desembre de 2008 a les 0:28
Carme ha dit…
Un més a l'homenatge Molt bé! Com una pisarra molt suggerent.
Bon any!
31 de desembre de 2008 a les 1:04
Ballarinadeplom ha dit…
molt ben trobat, si senyor!
31 de desembre de 2008 a les 1:18
Assumpta ha dit…
Hiperespai!!!! La mare del tano!! Jordi... m'has tret 30 anys de sobre de cop!!

Prem l'hiperespai, doncs, amic Estrip :-))

Saps una cosa? Jo havia sentit a parlar d'en Brossa però admeto que en sabia molt poc... i a la primera persona qui li vaig llegir alguna cosa d'ell aqui als blogs va ser a tu :-)) i recordo molt bé un comentari que em vas posar a aquesta foto que jo vaig posar al meu blog dient "sembla un poema visual d'en Brossa"... i per aquell comentari, vaig anar jo a Google a buscar més info d'ell :-))
31 de desembre de 2008 a les 1:23
Assumpta ha dit…
Per cert, encara et queda una nau, eh? tranqui que vas bé i portes una bona puntuació :-))
31 de desembre de 2008 a les 1:25
Anònim ha dit…
homenatgem-lo des de tots els espais.
bona entrada d'any, estrip.
31 de desembre de 2008 a les 12:26
estrip ha dit…
gràcies a tot i bon any nou!
assumpta em reservo la vida pel 2009!
a veure si arribo a la màxima puntuació!
31 de desembre de 2008 a les 19:28
Assumpta ha dit…
Jajajajaja molt bo!!! sí senyor!!! :-))
31 de desembre de 2008 a les 19:47
vpamies ha dit…
Molt enginyós, Estrip, relacionar el joc dels asteroides amb brossa. I és que la nau és una A ben brossiana!!

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
28 de gener de 2009 a les 23:04
estrip ha dit…
Gràcies a vosaltres Víctor!
28 de gener de 2009 a les 23:19
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

gronxa'm

- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

(Relats conjunts . Gronxador)
12 comentaris
Més informació

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…
8 comentaris
Més informació

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…
10 comentaris
Més informació