Ves al contingut principal

caixa

Per culpa d’alguns entrebancs, fins avui no m’he pogut atansar fins a les botigues per mirar de comprar algun detall. L’objectiu eren uns llapis de colors, pintures de cera i més llapis. Voltant per les prestatgeries he sentit dues dones comentar:

- Has vist fins a on arriba la cua per pagar?
- Això no és res dona
- No no, que dona la volta
- Quèeee? anem!

Si no fos perquè era una botiga de llibres i material escolar, hagués pensat que a tots els havia tocat la grossa, però no, més aviat el contrari.
En definitiva, que ja estava a punt de sortir i retirar-me, però una noia de la cua m’ha atret l’atenció i he canviat de parer, he decidit acompanyar-la en aquest sinuós trajecte fins a caixa.
De seguida li he entrat, preguntant-li què li semblaven els regals que portava per un nen de 5 anys i hem començat la conversa. Tot i la corda que m’ha donat, m’ha vist ell llautó a la primera, i intentant no fer-me pesat hem rigut una estona fins que hem arribat a caixa, just abans no li toqués a ella, he vist com es mirava amb el seu xicot que l’esperava a fora amb cara de gelosia, així que només m’ha quedat desitjar-li un bon Nadal.
Quan la caixera ha passat pel lector tot el que duia, m’ha somrigut, com si se n’hagués adonar de tota la meva intenció des del primer moment en què he començat fer cua, i m’he imaginat per un instant, que les més de cent persones que hi havia allà també ho havien vist tot, i el cor se m’ha disparat. Amb els colors pujats, i el somriure de la caixera, em disposo a pagar, ella arrenca el tiquet de la màquina, agafa un bolígraf, hi escriu un número de telèfon, i em torna canvi i tiquet alhora. Lentament he anat sortit la botiga rellegint el número apuntat, però abans de sortir per la porta m’he tornat a girar, m’ha tornat a somriure, i jo, li he fet aquell senyal que feia un ex-jugador del barça brasiler, que també vol dir “et truco!”.

Comentaris

mar ha dit…
vés per on...
et pensaves una cosa i n'ha estat una altra...
què atenta estava la caixera, no?
un petó
Anònim ha dit…
Ei has triomfat... elegant i clar... amb un somriure i el gest final, que la sort estigui del teu costat company...
Jordi Casanovas ha dit…
t'ha tocat la loteria doncs...
XeXu ha dit…
Però Estrip, lligant a l'Abacus? Quin tio! Bé, sembla que a la caixera no li ha molestat ser segon plat, ja ens diràs què tal, no?
khalina ha dit…
Molt emocionant! A mi mai m'ha passat res semblant, però m'encanta sentir aquestes històries :)
Assumpta ha dit…
Què bo!!! :-))

Si és un fet real et felicito... lligar a l'Abacus ha de portar sort segur :-)

Si és fantasia, doncs està molt ben buscat ;-)

I els regals que has comprat pel nen de cinc anys també m'agraden a mi... molt... moooooolt :-))

Genial!!!
Striper ha dit…
Noi el relat esta prou bé pero friso per una segona part.
Jordi Moreno ha dit…
a mi això no em passa!!!
Jordi Moreno ha dit…
ah, i no facis com aquell nano de la peli Ciudad de Dios, que fa servir el paperet amb el telèfon de paper de fumar...
Eli ha dit…
Carai!!!! Tu, quina gracia... Regals embolcallats de telefons amistosos/amorosos!!!!
Bon Nadal!!!!
;-D
Déjà vie ha dit…
pero aixo passa a la vida real???
labruixoleta ha dit…
ara ja no es pot dir que anar de compres i fer llargues cues no és emocionant!
Nuria ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Menxa ha dit…
Algun dia que sigui en una botiga i vegi un noi que em cridi l'atenció ho provaré, aviam si hi ha sort!!
elur ha dit…
Això, això, tu ves explicant tècniques i tàctiques de "ligoteo", aviam si aprenem alguna coseta :P

la llàstima és que de caixers no se'n troben gaires.
estrip ha dit…
mar, ella i tota la botiga ha semblat!

cesc, això es triomfar? nooo

Jordi Casanovas, no la loteria no.

xexu, potser m'ha confós amb algú altre. O potser és psicòloga i vol donar-me suport moral.

Jordi Moreno, ni he vist la peli ni fumo.

Eli, Bon Nadal

Déjà, menys a firenze, potser si.

bruixoleta, es per agafar-s'ho bé això de fer cua eh! Així que es poden fer amics i tot en alguna d'elles.

Menxa, fes-ho fes-ho!

elur, però de noies a les cues sí!
elur ha dit…
goita! i jo de què en faig de les noies a les cues!?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...