Ves al contingut principal

en blanc

El blanc és alhora tots els color i no n’és cap. El blanc pot ser l’objectiu d’una arma i pot ser la pau o fins i tot pot ser símbol de dol. Puresa, innocència, honestedat, el fons d’un llibre o d’una ment. El vot d’un indecís, una muntanya, un vi, el color de la lluna en el seu final. Color de núvols, de llençols, la flor dels ametllers i la llum que es veu abans de morir...

Podria fer l’escrit més llarg que mai he fet o deixar-lo en blanc, però el deixo així, que no diu res, ho potser ho diu tot. És blanc!

Comentaris

Joana ha dit…
Avui he anat a Banyles...El cel era d'un blanc trencat, el llac d'un blanc platajat i el Canigó blanc nevat...
El blanc és un color que escau bé, fins i tot a mi m'agrada vestir-m'hi!
nanit wapo!
XeXu ha dit…
Has llegit En el blanc de Ken Follett? Potser t'agradaria.
Striper ha dit…
Ostres en un tres i no res has fet un post i no l'has deixat en blanc.
elur ha dit…
vaaaale, ja ho diré jo... el blanc és merengue!!!

Ara seriosament, un post bonic, sí senyor.
El blanc també és silenci, com quan neva i tot sembla aturar-se.

un petó!
Jesús M. Tibau ha dit…
el blanc és el pànic dels aprenents a escriptors com jo
iruNa ha dit…
El blanc és la cortina de la meva habitació, l'espuma del cafè que m'he pres aquest matí, el trosset de cel que perfila les muntanyes, el color de la meva pell, el coixí que abraço quan dormo... el blanc és l'absència de pensament, l'expressió de la calma i serenitat, la respiració acompassada d'un dia d'hivern... però blanc no és aquest post, que està dibuixat amb infinitat de matisos de colors imperceptibles.
Molt bonic estip...
labruixoleta ha dit…
...ara m'he quedat en:
Jordi Casanovas ha dit…
quan a la ràdio es produeix un silenci també és un blanc.
Assumpta ha dit…
Quantes coses, quants significats... i així, tan ben posat, com sempre...
Sí que diu coses, sí... moltes...
Ballarinadeplom ha dit…
el millor del blanc és que pot convertirse en qualsevol color només en una pinzellada

:)
rits ha dit…
definitivament, calma
khalina ha dit…
Quants anuncis proclamant que la roba més blanca s'aconseguia amb Ariel o amb Colon...

Realment, tots els colors tenen molts significats, però potser blanc i negre els que més. Clar que després per a cada persona les percepcions són diferents
Cesc ha dit…
Crec que cal estar en blanc per tornar a començar...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…