Quan la vergonya et priva d’anar cara a cara a dir-li que li agrades, escriure un vers teu o d’un poeta, i deixar-li d’amagat enmig de la carpeta, fas viure aquell poema. Quan abans d’anar a dormir tens el teu últim pensament per dedicar-li a ella i sense rumiar et trobes a les mans un llibre de poesies, fas reviure la poesia. Quan la tens a prop, i se’t tallen les paraules, se’t posen les galtes vermelles i els ulls et brillen, algun poeta, d’amagat, està explicant la teva història. I si a més quan te n’adones que tot això et passa, t’estàs convertint en poeta, en poesia i en enamorat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
11 comentaris:
No serà l'enamorament que ens converteix en poetes i possiblement en poesia?
que no té la propietat commutativa això?
Estrip... és PRECIÓS!!! :-))
Maco, maco de veritat... la persona convertida en poesia :-))
Què bonic és l'enamorament i què bonic com ho has explicat! :)
El poeta amagat...
Que no t'habies ha donat encara que tu ets poesia?
segurament... hi ha dies en que costa veure segons quines coses o potser és que la memòria ja no recorda l'enamorament.
Assumpta merci, gràcies khalina, vols dir striper? Ah la memòria, elur, potser no cal recordar si l'amor perdura. Iaiapunkarra, tots tenim les nostres debilitats, però al cap i a la fi, anem a parar allà mateix!
amb el temps i la distància l'amor es va difuminant i ja no saps si el que et queda és encara amor o el record del que va ser-ne.
Eiiiiii que flotes?
Tots som una mica poetes, i una mica poesia i si estem enamorats en som del tot. Molt bonic el post!
Publica un comentari a l'entrada