dimarts, 23 de desembre del 2008

cita nerviosa

Una persona calmosa et pot donar calma però també et pot posar dels nervis i una persona nerviosa et pot posar dels nervis però no et pot donar calma. Com a mínim jo no en conec a cap.

16 comentaris:

Striper ha dit...

Si quedas amb algu molt nervios, cal portar dues tasses de tila una per cada un. Bones festes.

khalina ha dit...

No ho havia pensat mai però tens tota la raó. No es cumpleix la propietat commutativa :)

Igualment jo em quedo amb una persona intermitja, que sigui calmosa però que també tregui nervi quan calgui.

rits ha dit...

doncs respira fons i confia en la teva pau interior....

Deric ha dit...

molt bona reflexió i la tindré en compte perquè jo et posaria dels nervis...
jejeje

iruNa ha dit...

Tens tota la raó... hi ha gent que posa dels nervis, però no només depèn de si és una persona nerviosa... (que també), hi ha persones que no saps perquè, et fan posar nerviós!

Anònim ha dit...

impressiona com observes i com descrius... mai se sap...

Assumpta ha dit...

D'acord al cent per cent :-)

Sergi ha dit...

Caram, quanta raó! Mira, no m'ho havia plantejat mai així, però és del tot cert.

Jordi Casanovas ha dit...

amb permís discrepo, estaborneixes la nerviosa i tant tu com ella quedeu tranquils i en calma ;)

Anònim ha dit...

Jo vaig tenir un colega que era tan "calmós" que conduia per l'autopista a 90-100 perquè deia que se sentia "tranquil" i relaxat, i a mi em posava dels nervis (a part dels ensurts que m'emportava, és clar). A partir de llavors vaig decidir que m'anava més la marxa, que preferia posar-me nerviosa amb algú nerviós que no amb algú que va a 90 per l'autopista.

neus ha dit...

No'm diguis que la caixera ha resultat ser un nervi!

Cal saber trobar la mesura justa en tot plegat, ni massa nervis ni massa calma... o cada cosa al seu moment.
A mi les persones excessivament nervioses m'esgoten.

fada ha dit...

Home... a vegades veure algú que està més nerviós que tu potser et pot fer aturar i descobrir que no ho estàs tant com et pensaves.

Gabriel ha dit...

Tens raó amb una cosa. No totes les persones són compatibles i de fet hi ha persones que poden posar dels nervis. Quan passa això el millor és saber buscar la calma. Com?
NO posar-se al mateix nivell que la persona nerviosa.
Una salutació i bones festes!

mar ha dit...

jo que normalment sóc força calmada... quan m'agafen els nervis... em sembla que sóc insuportable (ho noto perquè tots fugen de mi ;)
sort que no em passa gaire sovint!
un petó amb un xic d'energia però sense perdre els nervis...

Núr ha dit...

Aconseguir tenir una persona nervios asseguda una estona, encara que sigui veient una pel·lícula, dóna més calma que una persona calmada! ;)

Carme Rosanas ha dit...

Quina bona frase! M'ha agradat. Bé la conclusió és ben senzilla... mé s val prendre-s'ho amb calma.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...