Ves al contingut principal

cita nerviosa

Una persona calmosa et pot donar calma però també et pot posar dels nervis i una persona nerviosa et pot posar dels nervis però no et pot donar calma. Com a mínim jo no en conec a cap.

Comentaris

Striper ha dit…
Si quedas amb algu molt nervios, cal portar dues tasses de tila una per cada un. Bones festes.
khalina ha dit…
No ho havia pensat mai però tens tota la raó. No es cumpleix la propietat commutativa :)

Igualment jo em quedo amb una persona intermitja, que sigui calmosa però que també tregui nervi quan calgui.
rits ha dit…
doncs respira fons i confia en la teva pau interior....
Deric ha dit…
molt bona reflexió i la tindré en compte perquè jo et posaria dels nervis...
jejeje
iruNa ha dit…
Tens tota la raó... hi ha gent que posa dels nervis, però no només depèn de si és una persona nerviosa... (que també), hi ha persones que no saps perquè, et fan posar nerviós!
Anònim ha dit…
impressiona com observes i com descrius... mai se sap...
Assumpta ha dit…
D'acord al cent per cent :-)
XeXu ha dit…
Caram, quanta raó! Mira, no m'ho havia plantejat mai així, però és del tot cert.
Jordi Casanovas ha dit…
amb permís discrepo, estaborneixes la nerviosa i tant tu com ella quedeu tranquils i en calma ;)
Anònim ha dit…
Jo vaig tenir un colega que era tan "calmós" que conduia per l'autopista a 90-100 perquè deia que se sentia "tranquil" i relaxat, i a mi em posava dels nervis (a part dels ensurts que m'emportava, és clar). A partir de llavors vaig decidir que m'anava més la marxa, que preferia posar-me nerviosa amb algú nerviós que no amb algú que va a 90 per l'autopista.
elur ha dit…
No'm diguis que la caixera ha resultat ser un nervi!

Cal saber trobar la mesura justa en tot plegat, ni massa nervis ni massa calma... o cada cosa al seu moment.
A mi les persones excessivament nervioses m'esgoten.
fada ha dit…
Home... a vegades veure algú que està més nerviós que tu potser et pot fer aturar i descobrir que no ho estàs tant com et pensaves.
Gabriel ha dit…
Tens raó amb una cosa. No totes les persones són compatibles i de fet hi ha persones que poden posar dels nervis. Quan passa això el millor és saber buscar la calma. Com?
NO posar-se al mateix nivell que la persona nerviosa.
Una salutació i bones festes!
mar ha dit…
jo que normalment sóc força calmada... quan m'agafen els nervis... em sembla que sóc insuportable (ho noto perquè tots fugen de mi ;)
sort que no em passa gaire sovint!
un petó amb un xic d'energia però sense perdre els nervis...
Núr ha dit…
Aconseguir tenir una persona nervios asseguda una estona, encara que sigui veient una pel·lícula, dóna més calma que una persona calmada! ;)
Carme ha dit…
Quina bona frase! M'ha agradat. Bé la conclusió és ben senzilla... mé s val prendre-s'ho amb calma.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...