Ves al contingut principal

atracció

Venus, Júpiter i la lluna creixent,
(martin cooper - font: bbc)
el somriure s'encomana al firmament.

Comentaris

Albanta ha dit…
La lluna riallera,... Sorprenent!!
Bon cap de setmana
XeXu ha dit…
Caram, fes arribar aquesta foto a en Tibau, per la seva secció 'cares del món'. Encara que potser haurà d'obrir-ne una de nova, 'cares d'un altre món'!
Assumpta ha dit…
Ostres!!! Abans de llegir el text he pensat "sembla un somriure" jeje... i llegeixo el text i m'adono que no havia descobert res de nou :-)

Si el somriure "s'encomana"... Qui li ha encomanat aquesta felicitat al firmament? Qui està tan content que tot l'univers riu? :-)
Striper ha dit…
a mi tambe se em encomana el somriure de la meva estimada.
khalina ha dit…
Ja van bé els somriures.
La foto és una monada.
nimue ha dit…
ooh! és preciosa aquesta foto!
Rita ha dit…
Una foto molt bonica! :-)
estrip ha dit…
Albanta, bones rialles pel cap de setmana!

Xexu, una nova secció, proposa-li.

Assumpta, no descobreixes res de nou, alhora ho descobreixes tot!

striper, i d'això no ens m'hem de vacunar, veritat?

khalina, van molt bé. Bon cap de setmana!

nimue, els somriures van bé per desfer palaus de gel!

Rita, gràcies bonica!
Cesc ha dit…
Gran foto i breu realitat :)
labruixoleta ha dit…
sí, que s'encomana! jo ja somric :-)))
Assumpta ha dit…
Sóc Miss Marple in person ;-) (la qual cosa significa que tinc més de cent anys)
Deric ha dit…
Fan una cara!
M'agradaria saber distingir els planetes en el firmament
rits ha dit…
ens demanen que somriem!!! i tant
Jo Mateixa ha dit…
Una foto preciosa, talment està somrient!!!!!

Petons macu!!!!
Delfica ha dit…
Els planetes et somriuen... serà el teu any?
estrip ha dit…
cesc, breu realitat,i un somriure infinit.

bruixoleta, i no deixis de fer-ho!

Assumpta, vet aquí i on tens el teu Hercules?

Deric, a mi també, jo ja sé trobar el carro gran i el carro petit. mica en mica. Comença per aquests que son fàcils.

rits, doncs obeirem que és fàcil.

Jo Mateixa, talment.

Delfica, el de tots!
Daina ha dit…
sí... el somriure s'encomana fàcilment :)
Menxa ha dit…
a mi també se m'ha encomanat el somriure!!
Déjà vie ha dit…
ooooh quina cucada!
fada ha dit…
Un somriure estel·lar! És un bon presagi... Petons.
estrip ha dit…
Daina, això vol dir que ets encomanadissa!

Menxa, tu també ets encomanadissa, perfecte!

Déjà vie, oohhh!

fada, paraula de fada? d'acord, bon presagi, quina il·lusió!
LLuNa ha dit…
És fantàstic. Tot plegat, és molt bonic... :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…