Ves al contingut principal

un rei tossut

Curiosos son els moments en que passen les coses per casualitat, una nit en què et fa mandra tornar a casa i t’atures a aquella vella cantina a menjar-te aquell entrepà de truita amb cansalada, el mateix lloc on havies desitjat compartir la mateixa gerra de cervesa amb aquella noia inaccessible i que essent la nit de reis us torneu a trobar però és ara ella qui et pica l’ullet i et dona conversa. Només et dediques a assentir amb el cap tot el que ella explica sense parar atenció. És com si la carta als reis de fa una pila d’anys, els reis ara haguessin decidit que era el moment de fer el regal. Però el regal ja no el vols i t’acabes l’entrepà i te’n vas al pub a fer una cervesa tot sol on després d’una estona no sé quin dels tres reis ha decidit ser tossut i t’ha tornat a posar el vell desig davant dels ulls. Ara però la carta als reis és una altra i tant si et porten el que demanes com si no, continuaràs mirant endavant, perquè has decidit seguir un estel, tot i que no saps on et durà.

Comentaris

Striper ha dit…
Els estels sempre duen per el bon cami endavant!!!
khalina ha dit…
Què bonic tot plegat!

Es cert que de vegades el destí o la vida és així. En el futur et dóna el que t'han havies desitjat i ara ja no vols...

S'han de seguir els estels, clar que sí
elur ha dit…
És el que tenen els desitjos, que a vegades no arriben mai i d'altres quan ja no els vols... segurament havien extraviat la carta.

Seguint estels i balenes segur que arribes a bon port!
XeXu ha dit…
Has d'entendre que els Reis van molt atrafegats, i de vegades els terminis d'entrega no són els que toquen. A més, com a tota administració, hi ha regals que s'extravien o s'entreguen incorrectament i són retornats.

Fora de la ximpleria que he dit, és un post magnífic que m'ha encantat, pel que expliques i per com està escrit. I això de l'estel del final se m'ha clavat no saps de quina manera.
Rita ha dit…
Fa poc vaig explicar una cosa semblant...

És bo mirar endavant i tenir un estel a seguir... :-)

Bona diada de reis!
Tirai ha dit…
Buf! És una sensació estranya quan els desitjos arriben quan ja no els vols.
Segueix aquest estel a veure on et du.
També, m'ha agradat molt el post!
Anònim ha dit…
De vegades val més seguir estels que no saps on et duran que no pas tornar a enrere.
Albanta ha dit…
M'ha agradat aquest post... També m'ha passat allò que de tant desitjat quan arriba ja no té el mateix significat.
Però cal seguir els estels...
Déjà vie ha dit…
aksta carta als reis s'ha d llegir entre linies i els desitjos no son duraders i per sempre...oi?
rits ha dit…
potser si que van llegir la carta, xò sabien que no era el que desitjaves en el fons, i t'han portat el regal quan ja saps que no el vols, xq així tb et regalen saber quin és el teu camí.
Jordi Casanovas ha dit…
els reis tossuts o nosaltres impacients?

sigui com sigui, endavant les atxes! i que no siguin els reia qui decideixen el que has de fer.
Assumpta ha dit…
O sigui, que aquell mariner que va decidir que volia tenir només un estel, segueix amb la mateixa idea dins el cor... :-)
estrip ha dit…
striper, merci i tots endavant.

khalina, és veritat milers de situacions en àmbits diferents podríem comparar.

elur, extraviat la carta, també passa?

Xexu, me'n alegro que t'identifiquis doncs, això vol dir que també mires endavant!

rita, clar, ja diuen que tots tenim el nostre estel. Ja aniré a rellegir el teu.

tirai, cap a lo desconegut com sempre, com la vida.

cesc, tens tota la raó ni per refugi hem de tornar enrera, però hi podem mirar de tant en tant, no?

Albanta, deu ser un cosa que acostuma a passar.

déjà, entre línies una mica.

rits, aquesta si que no me l'esperava, serà això?

Jordi, no els reis no decideixen no, de moment!

Assumpta, si, com ho saps!
elur ha dit…
que si passa? a mi me l'extravien cada any!
Assumpta ha dit…
És que llegeixo atentament, poc a poc i vàries vegades :-)

M'agrada la història d'aquest mariner i la seva il·lusió... es mereix molta sort :-)
estrip ha dit…
elur, has de posar una denuncia! això no pot ser!

Assumpta, no sé si se la mereix, però la necessita! Una abraçada.
elur ha dit…
No sé Estrip, imagina't que decidissin portar-me tot el que no m'han portat fins ara... si la majoria de coses ara ja no les vull!
rits ha dit…
els ho haurà de preguntar quan els vegis

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...