Est: Punt de partida del viatge de la vida, el nou dia és al Est. El lloc on es comença o es comença de nou.
Sud: Temps d’innocència, aprenentatge i creixement. El Sud té l’escalfor del estiu.
Oest: El saber de la maduresa. Hora de la paternitat, la responsabilitat i el sentit comú. Ensenyar, reconèixer i donar les gràcies.
Nord: El saber purificador del temps de l’hivern, l’alè de la vellesa, dels avis que en el gran cercle de la vida son més a prop dels nens.
A Dalt: El Cel, el firmament, el camí per on passa el Gran Esperit. Qui vetlla pel benestar.
A Baix: La Terra. El Gran Esperit és el pare, la Terra és la mare, ens alimenta i ens guareix.
Sud: Temps d’innocència, aprenentatge i creixement. El Sud té l’escalfor del estiu.
Oest: El saber de la maduresa. Hora de la paternitat, la responsabilitat i el sentit comú. Ensenyar, reconèixer i donar les gràcies.
Nord: El saber purificador del temps de l’hivern, l’alè de la vellesa, dels avis que en el gran cercle de la vida son més a prop dels nens.
A Dalt: El Cel, el firmament, el camí per on passa el Gran Esperit. Qui vetlla pel benestar.
A Baix: La Terra. El Gran Esperit és el pare, la Terra és la mare, ens alimenta i ens guareix.
Extret del Llibre El Saber del Indi Americà
15 comentaris:
I l'infern? no hi és?
l'infern? segur que sí! li preguntarem al Gran Esperit!
interessant el significat de cada una de les 6 direccions. I mirant la meva brúixola, que apuntava més aviat cap a l'Est en començar a escriurer el bloc, veig que com a punt de partida, va ser la direcció encertada. Em fixaré en com evoluciona tot plegat amb el temps, per anar-la reorientant en la direcció adequada. Intentaré tenir present aquest post a l'hora d'orientar-me.
ummm.... i què fas quan no et trobes en cap direcció?
M'agrada :-)
És una visió molt positiva de tot... l'Est ens dóna l'oportunitat de tornar a començar... això sempre m'ha agradat a mi :-)
I no hi ha res de trist ni de dolent a cap de les sis direccions i tots passem per totes elles en un moment o altre de les nostres vides i no necessariament per cap ordre. Vull dir que el fet d'anar cap al Nord no vol dir que haguem de ser avis o nens si no que ens podem apropar a les qualitats que ells tenen... és així? :-) (és que m'agrada pensar que és així, però igual no ho estic interpretant bé...)
(Passaré unes tres-centes vegades per aquest, eh? m'agrada molt llegir els comentaris que hi va deixant tothom i les respostes que tu vas donant) :-)
Ara mateix estic molt ben assentat.
Ningú podria indicar les direccions de millor manera que tu...
Coi, m'has sorprès...m'ho puc guardar de record? enginyosament il.luminador...
Bruixoleta, apuntes cap a l'Est, això és mirar endavant!
elur, si dones una passa, la donaràs segur en alguna direcció!
Assumpta, per els indis la vida és un cercle, i el que hi ha més a prop dels avis són els nens. El cercle de la vida.
striper, és com millor s'està!
Cesc, Cesc, gràcies per les teves paraules, però jo no són ni de bon tros cap guia. Valguem deu!
Zel, i tant! i celebro que t'hagi agradat tant.
Realment totes les direccions tenen aspectes positius. Clar que a mi em va robar el cor la setena direcció
m'agrada que no hi hagi res dolent...
Diria que em trobo en una cruïlla on em toquen una mica cada una de les direccions... ara només falta saber cap a on tirar... o esperar que bufi el vent i seguir-lo.
M'agrada molt l'abaix, la terra que ens alimenta i ens guareix!!! quant saber que tenen els indis!!! la terra ens ho porta tot!!
Gràcies per compartir aquest llibre!
Els catalans mirem cap al Nord, però ens perd el sud i l'oest.
khalina, si et roben el cor l'hauràs d'anar a buscar a casa d'altri.
Jordi C., ben vist!
elur, o que algú t'empenti, també!
rits, a mi m'agrada l'Est, si he de triar! però tots al seu moment!
Sadurní, mirem al Nord és veritat però un altre Nord!
Publica un comentari a l'entrada