Ves al contingut principal

les sis direccions

Est: Punt de partida del viatge de la vida, el nou dia és al Est. El lloc on es comença o es comença de nou.

Sud: Temps d’innocència, aprenentatge i creixement. El Sud té l’escalfor del estiu.

Oest: El saber de la maduresa. Hora de la paternitat, la responsabilitat i el sentit comú. Ensenyar, reconèixer i donar les gràcies.

Nord: El saber purificador del temps de l’hivern, l’alè de la vellesa, dels avis que en el gran cercle de la vida son més a prop dels nens.

A Dalt: El Cel, el firmament, el camí per on passa el Gran Esperit. Qui vetlla pel benestar.

A Baix: La Terra. El Gran Esperit és el pare, la Terra és la mare, ens alimenta i ens guareix.

Extret del Llibre El Saber del Indi Americà

Comentaris

iaiapunkarra ha dit…
I l'infern? no hi és?
estrip ha dit…
l'infern? segur que sí! li preguntarem al Gran Esperit!
labruixoleta ha dit…
interessant el significat de cada una de les 6 direccions. I mirant la meva brúixola, que apuntava més aviat cap a l'Est en començar a escriurer el bloc, veig que com a punt de partida, va ser la direcció encertada. Em fixaré en com evoluciona tot plegat amb el temps, per anar-la reorientant en la direcció adequada. Intentaré tenir present aquest post a l'hora d'orientar-me.
elur ha dit…
ummm.... i què fas quan no et trobes en cap direcció?
Assumpta ha dit…
M'agrada :-)

És una visió molt positiva de tot... l'Est ens dóna l'oportunitat de tornar a començar... això sempre m'ha agradat a mi :-)

I no hi ha res de trist ni de dolent a cap de les sis direccions i tots passem per totes elles en un moment o altre de les nostres vides i no necessariament per cap ordre. Vull dir que el fet d'anar cap al Nord no vol dir que haguem de ser avis o nens si no que ens podem apropar a les qualitats que ells tenen... és així? :-) (és que m'agrada pensar que és així, però igual no ho estic interpretant bé...)

(Passaré unes tres-centes vegades per aquest, eh? m'agrada molt llegir els comentaris que hi va deixant tothom i les respostes que tu vas donant) :-)
Striper ha dit…
Ara mateix estic molt ben assentat.
Cesc ha dit…
Ningú podria indicar les direccions de millor manera que tu...
zel ha dit…
Coi, m'has sorprès...m'ho puc guardar de record? enginyosament il.luminador...
estrip ha dit…
Bruixoleta, apuntes cap a l'Est, això és mirar endavant!

elur, si dones una passa, la donaràs segur en alguna direcció!

Assumpta, per els indis la vida és un cercle, i el que hi ha més a prop dels avis són els nens. El cercle de la vida.

striper, és com millor s'està!

Cesc, Cesc, gràcies per les teves paraules, però jo no són ni de bon tros cap guia. Valguem deu!

Zel, i tant! i celebro que t'hagi agradat tant.
khalina ha dit…
Realment totes les direccions tenen aspectes positius. Clar que a mi em va robar el cor la setena direcció
Jordi Casanovas ha dit…
m'agrada que no hi hagi res dolent...
elur ha dit…
Diria que em trobo en una cruïlla on em toquen una mica cada una de les direccions... ara només falta saber cap a on tirar... o esperar que bufi el vent i seguir-lo.
rits ha dit…
M'agrada molt l'abaix, la terra que ens alimenta i ens guareix!!! quant saber que tenen els indis!!! la terra ens ho porta tot!!

Gràcies per compartir aquest llibre!
Sadurní Vergés ha dit…
Els catalans mirem cap al Nord, però ens perd el sud i l'oest.
estrip ha dit…
khalina, si et roben el cor l'hauràs d'anar a buscar a casa d'altri.

Jordi C., ben vist!

elur, o que algú t'empenti, també!

rits, a mi m'agrada l'Est, si he de triar! però tots al seu moment!

Sadurní, mirem al Nord és veritat però un altre Nord!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…