Ves al contingut principal

només

Milers de persones davant de la seva pròpia il·lusió i un món diferent darrera de cada una d'elles, a Amèrica i al món. Milers d'ànimes sense cel, germanes potser, de les que s'han quedat sense casa, a la terra promesa i al món. Milers de diners que no són diners, milers de pobles que no son pobles i milers de creences que tampoc ho són. Milers de sentiments que costen de sentir i només un de sol que necessito viure. Milers de persones i només una, milers de colors i només un de pur, i milers de només, i en un... tu.

Comentaris

Anònim ha dit…
I que els milers siguin il·lusions no perdudes :)
rits ha dit…
el teu escrit em porta a retrobar una paraula... esperança.
esperança en el cor de cadascun d'aquests milers de persones
Assumpta ha dit…
Una vegada vaig dir, aqui mateix, que desitjava al mariner la sort que mereixia i em vas respondre que no sabies si la mereixia però que la necessitava.
Amb un escrit així, jo crec que sí que la mereix :-)
Myt ha dit…
Com en pot ser de ric un "només", estrip! Molt subtil i bonic el que escrius...

Una abraçada
Anònim ha dit…
Milers d'il.lusions i un àrbitre, una sola persona capaç de tirar enlaire injústament la il.lusió de milers de persones.
elur ha dit…
Esperem que aquest "tu" sàpiga gestionar la responsabilitat que li otorga aquest "només"...

un post molt bonic, del qual no se'n pot evitar fer-ne només una sola lectura...
XeXu ha dit…
M'agradaria que aquest post no anés pels esdeveniments mundials d'aquests dies, que aquest 'tu' no fos el que estic pensant que és. Però si ho és, crec que em sento incapaç d'expressar millor el que penso del que ho ha fet l'Elur en la seva primera frase.
elur ha dit…
ummmm... Xexu, jo no pensava pas en l'Obama, eh?
;)
Striper ha dit…
Nen tinc , son estic cansat i no ho pillo em vaig a veure la Bones.
labruixoleta ha dit…
i en un escrit, tu, sempre transmets un munt de coses, en només unes poques paraules :-)
estrip ha dit…
Cesc, encara que només sigui una la que no es perdi.

rits, esperança, i no és només una paraula.

Assumpta, segur que el mariner et dona les gràcies des del fons del seu cor!

Myt, moltes gràcies, feia temps que no et veia per aquest raconet.

iaiapunkarra, però aquí l'arbitre son els altres.

elur, cap de responsabilitat, aquest tu és un altre.

Xexu, doncs aquest post comença dins els esdeveniments que dius, però no hi acaba.

striper, últimament vas molt cansat!

bruixoleta, gràcies, però aquest tu avui és qui les transmet!
fada ha dit…
El que més m'agrada de tu (que no només) és la capacitat de síntesi que tens. SE't felicita. Un petó.
Assumpta ha dit…
Estic d'acord amb Fada Jo hagués utilitzat unes quatre vegades més de text per intentar explicar el mateix i, a sobre, no m'hagués quedat la meitat de bé... jajaja :-))

Digues al mariner de part meva que gràcies :-)
Núr ha dit…
increïble
i quina por...
estrip ha dit…
fada, és només un escrit senzill.

Assumpta, només gràcies.

Núr, milers de pors i només una increïble.
elur ha dit…
No hi ha res com trobar aquest "tu", eh?
una abraçada!
kweilan ha dit…
Hola! És la primera vegada que entro al teu bloc i he llegit aquest post i l'he trobat tan bonic...
estrip ha dit…
Hola kweilan i moltes gràcies.
khalina ha dit…
Admiro tan que amb quatre frases sempre diguis tantes coses, expressis un munt de sensacions, pensaments, vivències... milers de missatges i només un Estrip :)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...