dilluns, 26 de gener de 2009

besar com si assassinassis

Els dits s’estan malacostumant, em reclamen una pell i no volen escriure cap sentiment. Sort en tinc de la casualitat que em deixa aquest poema en el moment més adequat:

BESAR COM SI ASSASSINASSIS
No arribes a trobar el nom
en la cosa que cincsentiteges.
No arribes a trobar la cosa
en el nom que cincsentiteges.
És una endevinalla amb sentits
i tots els ulls a l'ombra dels dits.

Biel Mesquida

20 comentaris:

Assumpta ha dit...

Tu, com a mínim, com a mínim, ets filòleg en les cinquanta mil llengües... Coneixes tots els poemes de tots els autors :-)

Els dits et reclamen una pell? Ja s’han cansat d’esperar el somriure còsmic?

Crec que és millor besar com si es volés donar la vida més que no pas assassinar... :-)

estrip ha dit...

no assumpta, però cercar poemes aquí i allà, és una bona manera de llegir poesia.

No s'han cansat no, el somriure continua. I a besar com si es volés donar la vida, també hi poses una vida pel mig.

és difícil aquest poema, la paraula assassinar, no és molt benvinguda. Deu ser com diu l'autor una endevinalla amb sentits.

Menxa ha dit...

cincsentiteges... quin tros de paraula!!!
a mi m'encantaria tenir ulls als dits...

Assumpta ha dit...

Llavors ets un cercador de poemes!! :-)
En cerques, en trobes, en fas... :-)

Ai, què bé, la vella Marple em deia que el somriure segur que continuava, però la part més jove de mi ja s'havia preocupat...

Sí, però si dones la vida, és la teva la que ofereixes jeje... si assassines no :-))

(Hola, Menxa!!)

elur ha dit...

com si fossis un vampir? :P

Ets un gran Trobador, sí senyor.
Un poema deliciós.

Striper ha dit...

Sens dubte una canço de trobador , per fer riure a la vella i posar vermella a la doncella.

Cesc ha dit...

Mare, la vícitima cau segur :)

zel ha dit...

Jollons, mira que m'han fet petons, però així...ara que, assassinassis són fort, eh?

rits ha dit...

doncs els hauràs de tenir contents els dits, i així voldran tornar a escriure!

això de cincsentiteges, em fa gràcia!

estrip ha dit...

Menxa, si eh! això ha fet aturar-me al poema!

Assumpta, potser tens raó, però deixem dubtar una estona més.

elur, com aquells que es colen per la finestra.

striper, o les dues coses alhora a la donzella.

Cesc, un víctima que es deixi atrapar, ha de ser.

zel, sona fort, tu vés provant més versions de petons. Potser el descobreixes aquest!

rits, aquest consell és dels que m'agraden. Ho intentaré.

khalina ha dit...

Realment és curiosa la paraula cincsentitejar. Per cinc sentits? O per cinc dits? I el sisè sentit? I la setena direcció?

estrip ha dit...

khalina, el sisè deu anar per lliure, potser. O combina'l amb el sis si ho prefereixes. Amb els sentits es deu arribar a la setena direcció, segur.

Assumpta ha dit...

I tant que si :-) Dubta tota l'estona que vulguis jeje... si jo tampoc entenc molt el sentit aquest dels petons assassins... potser assassinen la soledat, la tristesa... i donen vida a la companyia, a la felicitat :-))

Sergi M. Rovira ha dit...

Jo hi trobo una oportunitat de ultrapassar els cinc sentits en un bes per arribar al sisè sentit de la cosa, oi que m'entens?
(Jo no...)

mar ha dit...

cincsentitejar...
sentir amb els cinc sentits...
mmm ... m'agrada ... molt!

una abraçada!

elur ha dit...

els vampirs o els poemes?

estrip ha dit...

Assumpta, aquesta interpretació me la miro amb més bon ulls. Amb cincsentits!

Sergi, home, és un camí.

mar, molt maca realment, amb sentit!

elur, potser son el mateix!

Assumpta ha dit...

Doncs, vinga... assassinem la tristesa i la solitud i donem vida a la il·lusió i a la felicitat compartides, amb cincsentits, per suposat ;-))

(Visita número dos-cents noranta set, i els papers de l'IVA esperant... els assassino, però en termes més literals?)

Sadurní Vergés ha dit...

En Biel, bon poeta i bon relatista!

nimue ha dit...

quina bona sensació quan trobes un poema que diu el que vols dir...