Els dits s’estan malacostumant, em reclamen una pell i no volen escriure cap sentiment. Sort en tinc de la casualitat que em deixa aquest poema en el moment més adequat:
BESAR COM SI ASSASSINASSISNo arribes a trobar el nom
en la cosa que cincsentiteges.
No arribes a trobar la cosa
en el nom que cincsentiteges.
És una endevinalla amb sentits
i tots els ulls a l'ombra dels dits.
Biel Mesquida
20 comentaris:
Tu, com a mínim, com a mínim, ets filòleg en les cinquanta mil llengües... Coneixes tots els poemes de tots els autors :-)
Els dits et reclamen una pell? Ja s’han cansat d’esperar el somriure còsmic?
Crec que és millor besar com si es volés donar la vida més que no pas assassinar... :-)
no assumpta, però cercar poemes aquí i allà, és una bona manera de llegir poesia.
No s'han cansat no, el somriure continua. I a besar com si es volés donar la vida, també hi poses una vida pel mig.
és difícil aquest poema, la paraula assassinar, no és molt benvinguda. Deu ser com diu l'autor una endevinalla amb sentits.
cincsentiteges... quin tros de paraula!!!
a mi m'encantaria tenir ulls als dits...
Llavors ets un cercador de poemes!! :-)
En cerques, en trobes, en fas... :-)
Ai, què bé, la vella Marple em deia que el somriure segur que continuava, però la part més jove de mi ja s'havia preocupat...
Sí, però si dones la vida, és la teva la que ofereixes jeje... si assassines no :-))
(Hola, Menxa!!)
com si fossis un vampir? :P
Ets un gran Trobador, sí senyor.
Un poema deliciós.
Sens dubte una canço de trobador , per fer riure a la vella i posar vermella a la doncella.
Mare, la vícitima cau segur :)
Jollons, mira que m'han fet petons, però així...ara que, assassinassis són fort, eh?
doncs els hauràs de tenir contents els dits, i així voldran tornar a escriure!
això de cincsentiteges, em fa gràcia!
Menxa, si eh! això ha fet aturar-me al poema!
Assumpta, potser tens raó, però deixem dubtar una estona més.
elur, com aquells que es colen per la finestra.
striper, o les dues coses alhora a la donzella.
Cesc, un víctima que es deixi atrapar, ha de ser.
zel, sona fort, tu vés provant més versions de petons. Potser el descobreixes aquest!
rits, aquest consell és dels que m'agraden. Ho intentaré.
Realment és curiosa la paraula cincsentitejar. Per cinc sentits? O per cinc dits? I el sisè sentit? I la setena direcció?
khalina, el sisè deu anar per lliure, potser. O combina'l amb el sis si ho prefereixes. Amb els sentits es deu arribar a la setena direcció, segur.
I tant que si :-) Dubta tota l'estona que vulguis jeje... si jo tampoc entenc molt el sentit aquest dels petons assassins... potser assassinen la soledat, la tristesa... i donen vida a la companyia, a la felicitat :-))
Jo hi trobo una oportunitat de ultrapassar els cinc sentits en un bes per arribar al sisè sentit de la cosa, oi que m'entens?
(Jo no...)
cincsentitejar...
sentir amb els cinc sentits...
mmm ... m'agrada ... molt!
una abraçada!
els vampirs o els poemes?
Assumpta, aquesta interpretació me la miro amb més bon ulls. Amb cincsentits!
Sergi, home, és un camí.
mar, molt maca realment, amb sentit!
elur, potser son el mateix!
Doncs, vinga... assassinem la tristesa i la solitud i donem vida a la il·lusió i a la felicitat compartides, amb cincsentits, per suposat ;-))
(Visita número dos-cents noranta set, i els papers de l'IVA esperant... els assassino, però en termes més literals?)
En Biel, bon poeta i bon relatista!
quina bona sensació quan trobes un poema que diu el que vols dir...
Publica un comentari a l'entrada