dissabte, 17 de gener de 2009

el disset

"Entre el temor i l'esperança l'Amor ha fet el seu estatge, on viu de pensaments, i mor per oblits quan els fonaments recolzen sobre els delits d'aquest món."
Llibre d'Amic i Amat - Ramon Llull

13 comentaris:

labruixoleta ha dit...

cal entendre que aquest 17, diu que l'Amor, mor, oblidat, quan es basa en els plaers terrenals? I viu dels pensaments? Crec que Ramon Llull parla d'una mena d'amor espiritual, o contemplatiu, no?

En qualsevol cas, l'amor entre les persones, o potser l'amor, en general, sí que té una mica de barreja entre por i esperança. I segons com, és al revés del que diu l'escrit, mor quan es basa en el pensament i viu recolzat pel delit.

La idea de mirar l'estrofa o el que sigui, relacionada amb la data, és molt original, ja ho havies fet, oi?

khalina ha dit...

l'amor no té regles. cada persona el viu d'una manera, de vegades és bastant diferent com el viuen els dos membres de la mateixa parella.Per temor? Per esperances? pensaments o delits?

Cesc ha dit...

hi ha paraules tant ben dites que per molt que es clavi el seu significat, és digne de llegir.

Striper ha dit...

noi estic espes disset per es avui 17?

estrip ha dit...

bruixoleta, Llull parla d'un amor espiritual és veritat, de fet Amor representa a Crist o Deu i l'Amic a l'Home. Però li podem donar una interpretació a banda del que pensava Llull no? I per exemple creure que Amor, és aquella persona a qui estimes, una mare, un fill, un amic, etc...

khalina, també crec que no té regles. Potser l'Amor és un desordre ordenat o un ordre desordenat, entre els pensaments i els delits... qui sap!

Cesc, Llull un bon mestre.

Striper, i de Gener! a més a més!

elur ha dit...

l'amor sempre viu entre el temor i l'esperança... i a vegades hi mor.

Deric ha dit...

el 17 és avui

fada ha dit...

Per això els va escriure Llull: perquè n'hi hagués un per a cada dia de l'any i poder-hi reflexionar. Flològicament parlant, Llull és un monstre, en el bon sentit de la paraula, de la llengua i de la literatura. Bon homenatge.

Assumpta ha dit...

Tal com tu dius, podem donar una interpretació a part de la que donava Llull (que és molt maca: Amor i Amic: Deú i home) i tu ho expliques molt bé :-)

Si pensem en l'amor de parella, jo diria que els delits del món no tenen perquè ser vistos negativament quan son "acompanyament"... però si son "fonament" llavors no crec que puguin ser la clau de l'amor veritable

(ufff... s'enten això que he escrit? és que em fa por que si miro d'explicar-ho encara ho embolicaré més)

nimue ha dit...

Quins bons records tinc d'aquest llibret...

XeXu ha dit...

No em sento amb autoritat moral per discutir sobre Llull, la veritat, però la frase és molt maca, si deixem de banda les implicacions de l'amor del que parla ell.

estrip ha dit...

elur, de vegades passa, però l'Amor no mor, potser el tenim per encaminar en alguna altra direcció.

Deric, el disset era ahir!

fada, gràcies, a vegades n'hi poso, m'agraden.

Assumpta, i tant que s'entén. Jo tampoc veig els delits negativament. Però si son fonament.... es veritat que do deu ser bo.

nimue, me'n alegro que t'hagi agradat i hagis pogut recordar.

xexu, una frase maca, per reflexionar-hi eh!

elur ha dit...

Deu fer com l'energia, que no desapareix sinó que es transforma, no?