Ves al contingut principal

el disset

"Entre el temor i l'esperança l'Amor ha fet el seu estatge, on viu de pensaments, i mor per oblits quan els fonaments recolzen sobre els delits d'aquest món."
Llibre d'Amic i Amat - Ramon Llull

Comentaris

labruixoleta ha dit…
cal entendre que aquest 17, diu que l'Amor, mor, oblidat, quan es basa en els plaers terrenals? I viu dels pensaments? Crec que Ramon Llull parla d'una mena d'amor espiritual, o contemplatiu, no?

En qualsevol cas, l'amor entre les persones, o potser l'amor, en general, sí que té una mica de barreja entre por i esperança. I segons com, és al revés del que diu l'escrit, mor quan es basa en el pensament i viu recolzat pel delit.

La idea de mirar l'estrofa o el que sigui, relacionada amb la data, és molt original, ja ho havies fet, oi?
khalina ha dit…
l'amor no té regles. cada persona el viu d'una manera, de vegades és bastant diferent com el viuen els dos membres de la mateixa parella.Per temor? Per esperances? pensaments o delits?
Cesc ha dit…
hi ha paraules tant ben dites que per molt que es clavi el seu significat, és digne de llegir.
Striper ha dit…
noi estic espes disset per es avui 17?
estrip ha dit…
bruixoleta, Llull parla d'un amor espiritual és veritat, de fet Amor representa a Crist o Deu i l'Amic a l'Home. Però li podem donar una interpretació a banda del que pensava Llull no? I per exemple creure que Amor, és aquella persona a qui estimes, una mare, un fill, un amic, etc...

khalina, també crec que no té regles. Potser l'Amor és un desordre ordenat o un ordre desordenat, entre els pensaments i els delits... qui sap!

Cesc, Llull un bon mestre.

Striper, i de Gener! a més a més!
elur ha dit…
l'amor sempre viu entre el temor i l'esperança... i a vegades hi mor.
fada ha dit…
Per això els va escriure Llull: perquè n'hi hagués un per a cada dia de l'any i poder-hi reflexionar. Flològicament parlant, Llull és un monstre, en el bon sentit de la paraula, de la llengua i de la literatura. Bon homenatge.
Assumpta ha dit…
Tal com tu dius, podem donar una interpretació a part de la que donava Llull (que és molt maca: Amor i Amic: Deú i home) i tu ho expliques molt bé :-)

Si pensem en l'amor de parella, jo diria que els delits del món no tenen perquè ser vistos negativament quan son "acompanyament"... però si son "fonament" llavors no crec que puguin ser la clau de l'amor veritable

(ufff... s'enten això que he escrit? és que em fa por que si miro d'explicar-ho encara ho embolicaré més)
nimue ha dit…
Quins bons records tinc d'aquest llibret...
XeXu ha dit…
No em sento amb autoritat moral per discutir sobre Llull, la veritat, però la frase és molt maca, si deixem de banda les implicacions de l'amor del que parla ell.
estrip ha dit…
elur, de vegades passa, però l'Amor no mor, potser el tenim per encaminar en alguna altra direcció.

Deric, el disset era ahir!

fada, gràcies, a vegades n'hi poso, m'agraden.

Assumpta, i tant que s'entén. Jo tampoc veig els delits negativament. Però si son fonament.... es veritat que do deu ser bo.

nimue, me'n alegro que t'hagi agradat i hagis pogut recordar.

xexu, una frase maca, per reflexionar-hi eh!
elur ha dit…
Deu fer com l'energia, que no desapareix sinó que es transforma, no?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…