Ves al contingut principal

resseguint el dia

Caminen de tort sota l’obra, s’abracen a mitja tarda la vegada que fa tres-cents seixanta-cinc. Alguns esperen el Sol, altres la mar. El silenci es lleva primer, i els primers se’l troben pel carrer. El nou i el vell d’esquenes però junts. Escrits programats. Ones de ràdio perdudes. Un ocell dona la volta al món i en ressegueix el primer dia.

Comentaris

elur ha dit…
em sap greu, perquè quan llegeixo l'última frase les altres desapareixen... i em quedo volant amb l'ocell...
Striper ha dit…
El cansanci i mesteca han estat el meu primer dia.
Sadurní Vergés ha dit…
Que puguem resseguir moltíssims dies més, i que siguin millors els d'aquest any nou.
fada ha dit…
Ens portarà l'ocell bones notícies del que hagi vist pel món? Que aquest sigui el nostre desig per al 2009! Bon any, Estrip. Un petó.
Cesc ha dit…
És una passada, que aquest nou any ens portis molts més escrits així eh...
Assumpta ha dit…
El silenci es lleva primer... aquesta sensació l'he tinguda jo tantes vegades si algun dia m'he hagut d'aixecar molt, molt d'hora... :-)

I, com Elur, la imatge de l'ocell donant la volta al mon, al ritme del dia, em queda a la imaginació...
Jesús M. Tibau ha dit…
l'inici d'un any nou que , irremeiablement, se'ns farà vell a les mans.
Aprofitem-lo al màxim!
Jo Mateixa ha dit…
Algú hi ha pensat en que el 2009 es any "bisiestu"???

:-P

Petonets macu!!!!!
Rita ha dit…
Com m'agrada llegir-te. Ets breu, però molt intens sempre.

Un dels meus desitjos és seguir-te llegint aquest any... Espero que se'm compleixi. :-)

Bon any!
Petons!


Jo mateixa, el de traspàs va ser el 2008. Febrer de 2009 té 28 dies.
Núr ha dit…
L'any no comença el dia 1... comença el dia 2! ;)
rits ha dit…
aquests matins són estranyament captivadors.

Per cert, bon any
XeXu ha dit…
Però aquest cop l'abraçada se la van donar el dia que feia 366, no?
estrip ha dit…
elur, jo ja sabia que això del ocell t'agradaria.

striper, doncs a descansar

sadurni, avui bo però demà millor, és això no?

fada, esperem-ho!

cesc, gràcies el mateix et dic

Assumpta, i hem de dir bon dia silenci!

Jesús, aprofitem-lo o intentem-ho si més no.

Jo mateixa, no portes un any endarrerida? 2009! Bon any!

Rita, gràcies, petons per tu també.

Nur, i fins i tot per alguns el dia 3 o el 33.


rits, tot i el cel gris, si! Bon any!

Xexu, això mateix, espero que encara s'abracin, que no parin!
Deric ha dit…
les ones de ràdio sempre queden i algú algun dia les podrà recuperar

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…