Ves al contingut principal

l'ós

Amb els seus cabells llargs apuntant en totes direccions i observant la corrent del riu mentre baixava, un riu que acostuma a ser subterrani, però avui mig ple, un jove ha llençat al buit uns trocets de papers. I jo, que passejava per sota del pont sense que ell em veiés, he atrapat aquests al vol:

Fa temps que la rima reposa
en un riu que no fa remor,
però reviu a cada revolt
amb poesia, i prosa.
Fa temps que esperava, gelós,
que la nit em cridés, valor!
rema pel riu amb el cor
que l’aigua salvarà a l’ós.

Comentaris

Sadurní Vergés ha dit…
Que revisqui, doncs, la rima, ara i sempre!
elur ha dit…
Feia dies que no feies de Trobador de papers... a vegades el vent porta sorpreses.
M'agrada :)
Striper ha dit…
Ara jo tinc que buscar rimes amb son que es el que tinc ara.
Rita ha dit…
Feia dies, sí... Bona troballa!
iaiapunkarra ha dit…
Un altre cop trobant notes, eh? algun dia t'hauràs de modernitzar i explicar-nos que t'arriben via spam.

Muxux
Assumpta ha dit…
És un escrit dedicat, Estrip?
És molt maco... no sabeu la sort que teniu els que sabeu escriure així :-)
rits ha dit…
i cap on et porta aquest riu?
Cesc ha dit…
nano amb prosa i poesia has fet un gran post
estrip ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
estrip ha dit…
Sadurni, és una bona proclama, aquesta!

elur, feia temps és veritat que no estava el moment adequat el el lloc oportú.

striper, dormint també se'n troben!

Rita, si això em vaig dir jo!

iaiapunkarra, no ho havia pensat que això és una mena d'spam!
Aquí no hi posaré cap filtre!

Assumpta, digues que t'ho fa pensar...

rits, potser a la setena direcció?

Cesc, gràcies, una abraçada!
fada ha dit…
Que vigili aquest jove. No sé què diu en Saura per tirar paperets al riu, però en tot cas per tirar-hi pedres s'imposen multes que van dels 6 als 600 euros. I no és broma!
Assumpta ha dit…
No sé... bé, si que ho sé :-) però va ser un impuls estrany que et preguntés això...

Res, res... ni cas :-))

Suposo que els poemes són molt més interpretables per part del lector que la prosa i, probablement, en llegir-ho, em va semblar veure una imatge molt nítida...

Tenia dues opcions i potser les dues son equivocades:
- Una: que fos dedicat a una altre persona que també sap escriure poemes.
- Dos: que fossis tu mateix.

Ai, son les 16.59 i a les 17 representa que comencem a treballar jaja (ufff salvada per la campana!)
nimue ha dit…
Sort que el vas atrapar al vol! :)
estrip ha dit…
fada, així podem valorar el paperet en 600 euros? :)))

Assumpta, gràcies, de fet l'has encertat en una de les opcions.

nimue, si, casualitats, el vent em bufava a favor!
Assumpta ha dit…
Bé, ja estic contenta :-))
rits ha dit…
ssssiiii!!!!!!

que així sigui, segueix el camí!!! no et perdàs!!!!
Deric ha dit…
la de coses que llencem sense pensar!
khalina ha dit…
Quines coses més boniques a trobar! Si vaig pel Besòs, trobaré alguna cosa??? Potser a aquestes hores trobaré algun atracador
estrip ha dit…
Assumpta, doncs ja en som dos!

rits, merci remarem com si dugués piles d'aquelles que duren i duren.

Deric, i tant, i els pensaments que llencem.

khalina, potser un atracador de versos. qui sap!
labruixoleta ha dit…
Els escrits de paperets sempre m'agraden molt, són molt especials. I aquest està plè d'emocions i també de sensacions. Esperar, tenir valor i posar-se a remar, i tot barrejat dins l'aigua, el riu, i la nit... Remar amb el cor, ja és moure's en la setena direcció. Molt bonic :-)
Jo Mateixa ha dit…
No se per que però vols dir que es d'aquell noi aquest poema...no es pas teu???

M'ha agradat, si el veus felicite'l :-O

Un petonet macu!!!!
estrip ha dit…
bruixoleta, o cap a l'Est també s'hi pot remar. Moltes gràcies.

Jo Mateixa, ves a saber d'on l'ha tret! Gràcies maca!!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…