Amb els seus cabells llargs apuntant en totes direccions i observant la corrent del riu mentre baixava, un riu que acostuma a ser subterrani, però avui mig ple, un jove ha llençat al buit uns trocets de papers. I jo, que passejava per sota del pont sense que ell em veiés, he atrapat aquests al vol:
Fa temps que la rima reposa
en un riu que no fa remor,
però reviu a cada revolt
amb poesia, i prosa.
Fa temps que esperava, gelós,
que la nit em cridés, valor!
rema pel riu amb el cor
que l’aigua salvarà a l’ós.
22 comentaris:
Que revisqui, doncs, la rima, ara i sempre!
Feia dies que no feies de Trobador de papers... a vegades el vent porta sorpreses.
M'agrada :)
Ara jo tinc que buscar rimes amb son que es el que tinc ara.
Feia dies, sí... Bona troballa!
Un altre cop trobant notes, eh? algun dia t'hauràs de modernitzar i explicar-nos que t'arriben via spam.
Muxux
És un escrit dedicat, Estrip?
És molt maco... no sabeu la sort que teniu els que sabeu escriure així :-)
i cap on et porta aquest riu?
nano amb prosa i poesia has fet un gran post
Sadurni, és una bona proclama, aquesta!
elur, feia temps és veritat que no estava el moment adequat el el lloc oportú.
striper, dormint també se'n troben!
Rita, si això em vaig dir jo!
iaiapunkarra, no ho havia pensat que això és una mena d'spam!
Aquí no hi posaré cap filtre!
Assumpta, digues que t'ho fa pensar...
rits, potser a la setena direcció?
Cesc, gràcies, una abraçada!
Que vigili aquest jove. No sé què diu en Saura per tirar paperets al riu, però en tot cas per tirar-hi pedres s'imposen multes que van dels 6 als 600 euros. I no és broma!
No sé... bé, si que ho sé :-) però va ser un impuls estrany que et preguntés això...
Res, res... ni cas :-))
Suposo que els poemes són molt més interpretables per part del lector que la prosa i, probablement, en llegir-ho, em va semblar veure una imatge molt nítida...
Tenia dues opcions i potser les dues son equivocades:
- Una: que fos dedicat a una altre persona que també sap escriure poemes.
- Dos: que fossis tu mateix.
Ai, son les 16.59 i a les 17 representa que comencem a treballar jaja (ufff salvada per la campana!)
Sort que el vas atrapar al vol! :)
fada, així podem valorar el paperet en 600 euros? :)))
Assumpta, gràcies, de fet l'has encertat en una de les opcions.
nimue, si, casualitats, el vent em bufava a favor!
Bé, ja estic contenta :-))
ssssiiii!!!!!!
que així sigui, segueix el camí!!! no et perdàs!!!!
la de coses que llencem sense pensar!
Quines coses més boniques a trobar! Si vaig pel Besòs, trobaré alguna cosa??? Potser a aquestes hores trobaré algun atracador
Assumpta, doncs ja en som dos!
rits, merci remarem com si dugués piles d'aquelles que duren i duren.
Deric, i tant, i els pensaments que llencem.
khalina, potser un atracador de versos. qui sap!
Els escrits de paperets sempre m'agraden molt, són molt especials. I aquest està plè d'emocions i també de sensacions. Esperar, tenir valor i posar-se a remar, i tot barrejat dins l'aigua, el riu, i la nit... Remar amb el cor, ja és moure's en la setena direcció. Molt bonic :-)
No se per que però vols dir que es d'aquell noi aquest poema...no es pas teu???
M'ha agradat, si el veus felicite'l :-O
Un petonet macu!!!!
bruixoleta, o cap a l'Est també s'hi pot remar. Moltes gràcies.
Jo Mateixa, ves a saber d'on l'ha tret! Gràcies maca!!!!
Publica un comentari a l'entrada